INFERN. CANT XXX 359

 

cEs aquestao ell em diu, dl'ànima antiga
de Mirra, que amb deliri deshonest
fou del seu pare enamorada amiga.

39
Per arribar a cometre aquest incest,
d'una altra prengué cos i cabellera,
49 i aquell que més enllà t'és manifest,
per sostreure una poltra de primera,
per Buoso Donati es féu passar,
45 testant en fals com cosa vertadera. x
Quan la ràbia dels dos se'ns allunyà,
en la qual jo m'havia entretingut,
48 els altres malparits vaig contemplar.
l en veure'n un, de sobte se m'acut
que si d'un cop ran d'entrecuix se'l llesca,
51 la forma agafaria d'un llaút.
La gran hidropesia, que és com l'esca
que encén el seu patir, i el deixa las,
54 prim de la cara i ple de la ventresca,
li fa badar una boca de cabàs,
com l'ètic, en el qual la set estira
57 els llavis vers la barba i vers el nas.
c Vosaltres que el suplici no regira,
i jo no sé per què, en el món del clam,
60 ell em digué, cposeu la vostra mira
Ed elli a me: dQuell'è l'anima antica lo vidi un, fatto a guisa di léuto,
di Mirra scellerata, che divenne pur ch'elli avesse avuta l'anguinaia
ss al padre fuor del dritto amore amica. tronca dall'altro che l'uomo ha forcuto. — ,,
Questa a peccar con esso cosi venne, La grave idropesi, che si dispaia
falsificando sè in altrui forma, le membra con l'omor che mal converte,
43 cCome l'altro che là sen va, sostenne, che 'l viso non risponde aila ventraia, x
per guadagnar la donna della torma, faceva lui tener le labbra aperte
falsificare in sè Buoso Donati, come l'etico fa, che per la sete l
45 testando e dando al testamento norma. , l'un verso il mento e l'altro in su rinverte, ,,
E poi che i due rabbiosi fuor passati €O voi che sanz'alcuna pena sete,
sovra cu' io avea l'occhio tenuto, € non so io perchè, nel mondo gramo,2

as rivolsilo a guardar li altri mal nati. diss'elli a noi, dguardate e attendete s0