h E h j : E 3 aA 14 iatal 352 LA DIVINA COMÈDIA va matar, per haver encès les malvolences dins la família Sacchetti, O entre aquesta i una altra família. Sabem, però, que l'any 1342, per voler del duc d'Atenes, és féu la pau entre els Sacchetti i els Alighieri, i Francesco, germà del Dant, l'estipulà per a ell i per als seus nebots Pietro i Iacopo. El Dant disculpa el condemnat i creu lícit el desig de venjança, i aquí és natural que entre els cconsorts de la vergonya: s'hi posi també ell i tota la seva família, que és la de Geri. A Florència, en l'època del Dant, la venjança d'un mort, feta pels seus parents, no sols no es considerava injusta, sinó que es tenia per honorable i necessària. Després de l'incident de Geri, els dos poetes arriben a la desena fossa, de la qual els sorprenen els crits i la pestilència. Aleshores el Dant compara la dolor d'aquest lloc a la dels hospitals de Valdi- chiana i a la que produeixen els mals de Sardenya i de la insalubre Maresma toscana. Valdichiana és una vall entre Arezzo, Cortona, Chiusi i Monte- pulciano. En el temps del Dant era malsana i plena de paludisme, i solia haver-hi molts febrosos hospitalitzats, ja podem suposar en quina mena de condicions higièniques. A la Maresma i a Sardenya hi havia també molta malària, a la Maresma sobretot, a consequèn- cia de les aigies estancades i corrompudes que empestaven l'aire. Per donar una idea d'aquells desgraciats que el poeta veia jaient en uns munts plens de lepra i sense poder-se aixecar de terra, evoca el Dant la sort desgraciada de l'illa d'Egina i la faula segúent: Juno, irritada perquè la nimfa Egina, que havia donat nom a l'illa, s'havia deixat estimar per Júpiter, envià sobre l'illa la pesta, que féu morir els homes i els animals. Éac, fill d'Egina i de Júpiter, i rei de l'illa, essent l'únic que havia restat amb vida, demanà a Júpiter que, per refer l'illa deserta, convertís en homes totes les formigues que veia des de l'ombra d'una alzina. Júpiter oí el seu prec, i els nous habitants de l'illa foren anomenats mirmídons, de myrmex, que en grec vol dir formiga. Molts poetes antics han fet aHusió a aquesta faula, però és Ovidi el qui l'explica amb tota l'esplendor (MET. vII, 523-660), i és d'aquest poeta que el Dant la coneix. Ja en el cConvivion la cita d'una ma- nera semblant (CoNv. IV, XxxvI).