h
L

aiaTes es 8

SE niad MDEBA DA SLSCILS LS dedeiesó

DUSJ ucta

348 LA DIVINA COMÈDIA

 

 

,

que àdhuc matava l'últim animal,
bé que després aquella gent antiga,
63 si dels poetes hem de fer cabal,

es restablí del cau de la formiga.
Dintre l'obscura vall, tal era el munt
66 de desmaiats que un mateix mal calciga.

Sobre ventre i espatlla jeia l'un
de l'altre, i amb la lepra que l'esguerra
89 s'arrossegava l'anca d'un difunt.

En silenci, davant de tal desferra,
miràvem i escoltàvem els damnats
79 que no es podien aixecar de terra.

Dos eren, l'un en l'altre estintolats,
com olla en olla que la flama bressa,
15 tots dos de cap a peus encrostissats ,

i mai estrijol no anà tan de pressa
en dits de mosso, a qui la son potser
78 o la paraula del patró redreça,

com els damnats gratant el crostisser
amb les ungles, i amb fúria i febre rara,
81 per la picor que mai repòs no els té.

I el cop d'ungla les crostes en separa,
com qui escata una carpa amb el coltell
84 o un peix, si es vol, més escatós encara.

che li animali, infino al picciol vermo,
cascaron tutti, e poi le genti antiche,
83 secondo che i poeti hanno per fermo,

si ristorar di seme di formiche,
ch'era a veder per quella oscura valle
es languir li spirti per diverse biche.
P

Qual sovra'l ventre, e qual sovra ie spalle
l un dell'altro giacea, e qual carpone

es Si trasmutava per lo tristo calle.

Passo passo andavam sanza sermons,
guardando e ascoltando li ammalati,

13 Che non potean levar le lor persone.

lo vidi due sedere a sè poggiati,
com' a scaldar si poggia tegghia a tegghia,
dal capo al piè di schianze macolati, 15
e non vidi già mai menare stregghia
a ragazzo aspettato dal segnorso,
nè a colui che mal volentier vegghia, à

come ciascun menava spesso il morso
dell' unghie sopra sè per la gran rabbbia
del pizzicor, che non ha piú soccorso, 8

€ si traevan giú l'unghie la scabbia,
come coltel di scardova le scaglie
o d'altro pesce che piú larghe l'abbia. d