INFERN. CANT XXVIII 341

 

Explica aleshores el profeta que tots els qui l'acompanyen són sem-
bradors de cisma, de discòrdia i d'escàndol, pren el propi Dant per
un condemnat indiscret que espera la pena, la qual cosa aclarida
per Virgili, serveix perquè Mahomet li faci un encàrrec per a fra
Dolcino, encàrrec ple d'aHusions i una punta hermètic, com sempre
que el Dant fa parlar els seus condemnats d'una manera solemne.

Aquest fra Dolcino, és Dolcino Tornielli de Novara, deixeble de
Gerardo Segarelli de Parma, que l'any 1260 havia fundat la secta
dels Apòstols o Germans apostòlics, de la qual fou director després
que Segarelli fou cremat viu l'any 1296. Predicava Dolcino la
caritat i el comunisme fins en el que feia referència a les dones.
Tingué per concubina una tal Margarida, a la qual anomenava
germana en Crist. El 1305, O 1306, es fortificà amb cinc mil adep-
tes en el mont Zebello, i la fam el va lliurar a Climent V el 26 de
març del 1307. El 2 de juny del mateix any, Dolcino, Margarida
i altres companys foren cremats a Novara. Quan Mahomet li reco-
mana que es preocupi de proveir-se, O si no, entre la neu, el nova-
rès li jugarà una mala passada, es refereix a la rendició de Dolcino
per la fam.

Després de la visió de Mahomet, assistim a l'espectacle d'un
desgraciat, sense nas, sense una orella i amb la gola escapçada,
aquest subjecte és Pier da Medicina. Els vells comentaristes del
Dant creuen tots que, aquest Pere, fou del comtat de Bolonya i
promogué la guerra entre Florència i Bolonya, i entre Bolonya i els
Ubaldini, a Fano, va promoure la guerra entre els fanesos i els Ma-
latesta. Tothom coincideix a afirmar que fou sembrador d'escàndol
i de discòrdia. Pier da Medicina, aquí, profetitza una gran infàmia
comesa pel eborni traidoro (Malatestino Malatesta, germà de Gian-
ciotto i de Paolo i cunyat de Francesca de Rímini) contra Guido del
Cassero i Angiolello da Carignano, ambdós nobles de Fano, els
quals invitats pel Malatesta a reunir-se amb ell vora la Cattolica,
sobre l'Adriàtic entre Rímini i Pesaro, haurien estat després negats
(lligats i llençats al mar) pels servents de Malatesta, sense tenir
d'esperar que fos favorable per a ells el vent de la Focara, muntanya
formant un cap en aquells indrets marins, de pas perillós per als
navegants. '

Aquest fet que prediu Pier da Medicina no està històricament