INFERN. CANT XXVIII 339

I perquè tu de mi duguis records,
sàpigues que io sóc Bertran de Born,
135 el qui al rei jove donà mals conhorts.

A pare i fill, contraris vaig fer un jorn:
entre Absaló i David, no en major mida
138 Aquitofel de l'odi abrandà el forn.

I per haver partit gent tan unida,
partit jo porto el meu cervell, ai last,
de l'espinada d'on li ve la vida,

142 complint-se el 'tal faràs, tal trobaràs'.o
E perchè tu di me novella porti, lo feci il padre e 'l figlio in sè ribelli:
sappi ch'i' son Bertram dal Bornio quelli — Achitofèl non fè piú d'Absalone
135 Che diedi al Re giovane i ma' conforti. e di David coi malvagi punzelli. 138

Perch' io parti' cosi giunte persone,
partito porto il mio cerebro, lassol,
dal suo principio ch'è in questo troncone.

Cosi s'osserva in me lo contrapasso.n qa

COMENTARI AL CANT XXVIII

,

s tan escruixidor el que el poeta contempla en la fossa novena

del cercle vuitè, que comença demanant, i com excusant-se,

qui serà capaç de dir tot l'espectacle d'aquell lloc, no sols en parau-

les rimades, que comporten una limitació i una disciplina, sinó en

prosa lliure, podent insistir i repetir, podent aclarir i analitzar les

coses. Creu el Dant que el pensament humà i la seva natural

expressió, que és la paraula, es tornen curts i incapaços per a temes
de tanta importància.

Aleshores tria un recó del seu país, que ha estat camp de dues
batalles, i assegura que totes les víctimes juntes que han caigut en
tal lloc, amb nafres i misèries de carn esquarterada, no foren res al
costat del que ell veia en aquella fossa de l'Infern.

Per servit la comparació, el Dant escolleix la terra de Puglia i
enumera diversos fets de guerra. Comença dient que fou tomba de