3
i

IR)

98 i ad ad alt aé

 

 

LA DIVINA COMÈDIA

dl mort dels teus lo el meu parlar concreta ,
i ell, amuntegant dol sobre dol,
fugí com ombra pel patir desfeta.

111
Mes jo restava a contemplar lestol,
i, el que vaig veure, una gran por m'atura
114 de dir-ho sense proves i tot sol,
però la consciència m'assegura,
bona companya que fa un hom valent
u7 i li serveix d'asberg quan se sent pura.
Doncs veia, i sembla que l'estic veient,
un escapçat que anava caminant
120 com tots els altres del ramat sofrent.
El cap tallat, dels seus cabells penjant,
a la mà duia, a guisa de llanterna,
193 i deia: eAi laslo, i ens 'nava contemplant.
D'ell mateix feia a si mateix lluerna,
i dos eren en un i un era en dos.
196 Com ésser pot, ho sap Qui així governa'l
I en tocar el pont el bust esgarrifós,
aixecà el braç i ens acostà la testa
199 —— perquè sa veu entenedora ens fos,
que fou: 4Guaita bé el càstig, i contesta,
tu que estàs viu i vas veient els morts,
139 si aquí pitjor turment encara resta.
Eio li aggiunsi: cE morte di tua schiattax, e 'l capo tronco tenea per le chiome,
per ch'elli, accumulando duol con duolo, pèsol con mano a guisa di lanterna,
411 Sen gio come persona trista a matta. e quel mirava noi, e dicea: cOh mels. — 4e3
Ma io rimasi a riguardar lo stuolo, Di sè facea a sè stesso lucerna,
e vidi cosa, ch' io avrei paura ed eran due in uno e uno in due:
414 Sanza piU prova, di contarla solo, com'esser può, quei sa che si governa. 4sg
se non che coscienza m'assicura, Quando diritto al piè del ponte fue,
la buona compagnia che l'uom francheggia — levò 'l braccio alto con tutta la testa,
117 SOtto l'asbergo del sentirsi pura. per appressarne le parole sue, 129
lo vidi certo, ed ancor par ch' io 'I veggia, che fuoro: eOr vedi la pena molesta
un busto sanza capo andar si come tu che, spirando, vai veggendo i mortí:

130 andavan li altri della trista greggia, vedi s'alcuna è grande come questa. 338