INFERN. CANT XXVIII 335
Un diable, darrera, que ens vigila,
cruelment amb l'espasa ens dóna el cop,
39 i ens fa seguir escorxats d'aquesta fila ,
perquè quan del diable som a prop,
en la carn se'ns reclouen les ferides
49 abans que ens el topem un altre cop.
Mes, tu, ensumaire, que en l'escull prens mides,
é és que vols trampejar rerassagat
45 el compliment de penes infligides 2o
( No és encara ni mort, i no és manato
li respon el meu mestre cel turmentar-lo ,
48 mes, perquè sia ben assabentat,
a mi, que ja sóc mort, em cal menar-lo
dins l'Infern, perquè els cercles volti i giri :
B i això és tan veritat com ara et parlo.v
Van ésser més de cent, d'aquell deliri
de mutilats, que quan el van sentir
54 ens miraren distrets de llur martiri.
(Digues que es proveeixi, a fra Dolcí,
tu que el sol has de veure altra vegada,
57 si no vol aviat seguir-me aquí,
que, sens farina, un setge de nevada
no doni la victòria al novarès,
60 que altrament d'obtenir fóra pesada.
Un diavolo è qua dietro che n'accisma a me, che morto son, convien menario
si crudelmente, al taglio della spada per lo "nferno qua giú di giro in giro:
49 fimettendo ciascun di questa risma, e quest'è ver casi com' io ti parlo.2 i
quand'avem volta la dolente strada, Piú fuor di cento che, quando l' udiro,
però che le ferite son richiuse s'arrestaron nel fosso a riguardarmi
4a prima ch'altri dinanzi li rivada. per maraviglia, obliando il martiro. 54
Ma tu chi se' che n su lo scoglio muse, cOr di a fra Dolcin dunque che s'armi,
forse per indugiar d' ire alla pena tu che forse vedra' il sole in breve,
45 Ch'è giudicata in su le tue accuse2n s'ello non vuol qui tosto seguitarmi, 57
( Nè morte'l giunse ancor, nè colpa'l menax si di vivanda, che stretta di neve
rispuose 'l mio maestro ca tormentarlo: non rechi la vittoria al Noarese,
4a ma per dar lui esperienza piena, che altrimenti acquistar non saria leve.x gg
La D sdlitettictit um un mmemeuy ma mara Da