CANT XXVIII

CERCLE VUITÈ, FOSSA4 NOVENA:
SEMBRADORS D'ESCÀNDOL I DE CISMA

Mabomet i All. dAdmonició a fra Dolcino.
Pier da Medicina. Cúrius. Mosca de'
Lamberti. Bertran de Born.

UI, fins dient-ho en prosa, podrà dir
el munt de sang i pell esbaldregada

8 que aleshores als ulls se m'oferí 2

Tota llengua per 'xò esdevé migrada,
curt el concepte i el parlar impotent,
6 quan tant d'horror sorprèn nostra mirada.

Encar que s'acoblés tota la gent
que un temps, al mig de l'atzarosa terra
9 de Púglia, fou estesa sangonent

de troians, en aquella llarga guerra
que despullà de tants d'anells els dits,
12 tal com ho explica Livi, que no erra:

CANTO XXVIII

Cm poria mai pur con parole sciolte S'el s'aunasse ancor tutta la gente
dicer del sangue e delle piaghe a pieno — che già in su la fortunata terra
s Ch' i' ora vidi, per narrar piú volte2 di Puglia fu del suo sangue dolente 9
Ogne lingua per certo verria meno per li Troiani e per la lunga guerra
per lo nostro sermone e per la mente che dell'anella fè si alte spoglie,
e C' hanno a tanto comprender poco seno. come Livio scrive, che non erra, és
8
I-22

PT IT EE UU CRU U SU SU ENNSS SE CIA D TIEE IEAT LA IEE dS fitiel
Asiaitttititieci EmE RA RRA E C Eaa n ER CEE IEC OEO OR SA

aererro E coa

E EEIC EO Rs

I IMEDEIIE IEa
SE EAT SEA .i
Juw..-ï,.’t,v_lgc tara rei tpar ieare n

spirieiirió:

i
ié
t
i
é
d
3
3i
é

S
si
ca
185
185
a
T
.YE

OEE TUT EE

HraT

Nn

hateeet :
SDsreTE E Ie)