, L , $ 330 LA DIVINA COMÈDIA segons el Villani, d'home més sagaç i més subtil que en aquells temps corria per Itàlia,. I el egran preveres, cprincep de tots els fariseusx, és el papa Bonifaci VIII. Sobre aquesta sedúcció de Bonifaci i sobre els consells immorals insinuats per Guido, la història no ha aclarit res, i són molts els qui creuen que això sigui una pura invenció del Dant, el qual en lexili sentia una fòbia terrible contra el papa Bonifaci, ja en el cant que ens presenta els papes simoniacs, el Dant invectiva de valent aquest famós pontífex, i en el comentari que férem d'aquell cant, intentà- vem marcar la posició partidista i no gens serena de l'exiliat davant de Bonifaci VIII. Encara que el Villani expliqui amb tots els detalls quines foren les relacions i els consells que Guido donà a Bonifaci, en el moment que aquest lluitava contra els Colonna, és molt pos- sible que el Villani escrivís influit pel propi text del nostre poeta. Entre els moderns comentaristes, el Torraca creu que aquesta acu- sació del Dant no és invenció seva, sinó que obeeix a una veu corrent en la seva època. La figura de Guido da Montefeltro és prou important per a deixar un bon rastre en les cròniques i en els comentaris de la COMÈDIA , alguns situen la seva naixença en l'any 1250, altres creuen més aviat que nasqué pels volts del 1220. El 1270 fou erigit capità dels gibelins o Lambertazzi de Roma. El 13 de juny del 1275 derrotà, a San Procolo, els gúelís, el setembre del mateix any, els tornà a derrotar a Reversano, i s'apoderà de Cesena, també en 1275, assetjà i conquistà Bagnacavallo. El 1282, derrotà Joan d'Appia a Forlí, i ocupà la Romanya ccontra voluntatem Ecclesiaeo. Es reconcilià amb el Papa el 1283, segons el Villani el 1286, i fou confinat a Asti. Elegit capità dels pisans l'any 1289, s'enemistà de bell nou amb el ' Papa, el qual l'excomunicà, i excomunicà tota la seva família. El 1290 defensà Pisa de l'envestida dels guelfs, el 1292 s'apoderà d'Urbino. L'any 1294 fou foragitat de Pisa, i altre cop va fer les paus amb el Papa. El 1296 entrà en l'ordre de Sant Francesc, i morí el 1298, segons uns, a Venècia, segons altres, a Ancona, i segons altres, a Assís. El Villani explica les seves relacions amb Bonifaci VIII de la manera segúent: cEl 1298 i en el mes de setembre, els partidaris dels Colonna, d'acord amb Bonifaci, anaren a Rieti, on era la cort,