L É é ) 3 E La Les: Eic L g teis cii Rs li s INFERN. CANT ZXXVII 329 els Malatesta, el vell és el pare de Paolo i Gianciotto, el jove, és Malatestino, germà gran d'aquells desgraciats. El dlleonet del nial blanco que cremena les ciutats del Lamone i del Santernox i que cd'estiu a hivern muda de partito, és Maghinardo Pagani da Susi- nana, senyor de Faenza (sobre el Lamone) i d'Imola (prop del San- terno). l emuda de partito perquè a la Romanya era gibeHí i a la Toscana era gúelf, i tan aviat prenia un color com l'altre. Morií l'any 1303. La ciutat cque banya el flanc en el Savio és Cesena. Aquesta ciutat era governada per un règim de llibertat comunal , cada any elegia un podestà, que si intentava tiranitzar una mica era defenestrat. Fins aquí, el Dant ens explica la situació de la Romanya, i, com a paga del que acaba de dir, demana al condemnat que reveli qui és i conti la seva història. No sense recel contesta la fama, i fa cons- tar que, si no estigués segura que parla a persones que mai més no tornaran al món dels vivents, no confessaria les seves culpes, per tal de no tacar d'infàmia el seu record. Diu que fou cavaller i des- prés frare, per tal de purificar amb el cinyell la seva vida perduda, i que aquesta purificació hauria estat real, si no hagués estat cel gran preveres (el Papa) que el féu caure en els antics pecats, que no eren de lleó, sinó de guilla, perquè la seva especialitat fou l'en- gany, amb arteria i mà esquerra, amb manefleig i tota mena d'astú- cies. Vol fer constar les seves bones intencions de regenerar-se en aquella edat que es posa seny, que es veuen les coses clares i en què tothom hauria de cplegar cordes i baixar veleso, i torna a mal- parlar amb vehemència del eprincep de tots els fariseus, que lluitant, no amb infidels, sinó amb cristians, li demanà consell cper a fer cedir Penestrinon, absolent-lo per endavant del pecat que pogués cometre amb el mal consell, perquè aquest epríncep dels fariseuso té dues claus que poden obrir i tancar les portes del Cel. I aleshores ell, el condemnat que es confessa al nostre poeta, aconsellà al egran preveren que prometés molt i no complís res. I la flama va dient encara que, després de la mort, Sant Francesc anà a recollir-lo, per acompanyar-lo al Cel, però un dels cnegres querubinsx se l'endugué a l'Infern, i Minos el féu anar a la vuitena fossa amb els consellers fraudulents. h Aquest desgraciat cavaller i frare és Guido da Montefeltro, i, SEa CER E ER OEE piU eseas E i d i isigers h ISPRTSTel S EiBEl La EE Daierel Da lelate cra