3 É 3 M MESCSIS LT a s SAad l du RaaA ME 9i adT aL 324 69 —3 o - L 18 81 84 LA DIVINA COMÈDIA cSi cregués que responc a la pregunta d'algú que pugui tornar mai al món, la veu que et parla fóra veu difunta. Mes com que mai d'aquest fondal pregon no ha sortit cap vivent, dono la cara sens témer que la infàmia em taqui el front. Home d'armes vaig ésser, i després frare, pensant purificar-me amb el cinyell, i cert hauria estat, i sense tara, a no ser el gran prevere, i mal per ellt, que em féu recaure als aires de canilla, i escolta com se m'hi esmunyí la pell. Mentre sóc carn i sang i l'ull em brilla, el meu obrar, el meu maneflejar, no és cosa de lleó sinó de guilla. El que és astúcia i amagar la mà no té secrets per mi, i a parar teles era tan viu, que arreu se'n va parlar. Mes arribes a un punt que et desenteles, ji em trobo en el moment en què tothom deuria plegar corda i baixar veles. Se'm fa enutjós el que em donà renom, i las i penedit de cap a peus jo vull salvar-me, i vaig cercant el com. 4S'i' credesse che mia risposta fosse a persona che mai tornasse al mondo, es questa fiamma staria sanza piú scosse, ma però che già mai di questo fondo non tornò vivo alcun, s' i' odo il vero, es Sanza tema d' infamia ti rispondo. lo fui uom d'arme, e poi fui cordigliero, credendomi, si cinto, fare ammenda, ss € CertOo il creder mio venia intero, se non fosse il gran prete, a cui mal prendal, che mi rimise nelle prime colpe, 1a € come € quare, voglio che m' intenda. Mentre ch' io forma fui d'ossa'e di polpe che la madre mi diè, l'opere mie non furon leonine, ma di volpe. 15 Li accorgimenti e le coperte vie io seppi tutte, e si menai lor arte, ch'al fine della terra il suono uscie. 78 Quando mi vidi giunto in quella parte di mia etade ove ciascun dovrebbe calar le vele e raccoglier le sarte, 63 ciò che pria mi piacea, allor m'increbbe, e pentuto e confesso mi rendei, ahi miser lassol e giovato sarebbe. 94