322 LA DIVINA COMÈDIA

 

així la veu, reclosa dins del fiam,
i no trobant sortida, en el llenguatge

 

15 de l'espurneig del foc llançà el seu clam.
8 Però després, havent emprès viatge
: vers la punta, i prenent la inflexió
: 18 de la llengua al moment del seu passatge,
i sentirem: cOh tu, al qual el meu sermó
; es dirigeix, i que en lombard parlant
2 has dit: f Vés-te'n, no et sóc més esperó',
j encar que arribi tard al teu davant,
que parlar amb mi no et causi neguiteig ,
94 no em neguitejo jo i m'estic cremant l
: Si en aquest món de fosca i somiqueig,
: has caigut des d'aquella dolça terra
: 9 llatina, de mes culpes safareig,
i digue'm si els romanyols fan pau o guerra,
; que sóc dels monts que hi ha entre Urbino i
30 el que l'aigua del Tíber desenterra.
Atent i decantat m'estava allí,
quan el guia, tustant-me, se m'acosta
33 i em fa: cParla-li tu: aquest és llatío.
ljo, que a punt tenia la resposta,
: sens fer-me pregar més, dic aquests mots :
i 36 cOh tu que gems dins la infamada crosta :
B cosi, per non aver via nè forame Se tu per mo in questo mondo cieco
i dal principio nel foco, in suo linguaggio caduto se' di quella dolce terra
3 15 Si convertian le parole grame. latina ond' io mia colpa tutta reco, 2
3 Ma poscia ch'ebber colto lor viaggio dimmi se i Romagnuoli han pace o guerra,
su per la punta, dandole quel guizzo ch' io fui de' monti là intra Urbino
g che dato avea la lingua in lor passaggio, e 'l giogo di che Tever si diserra. , 30
udimmo dire: cO tu a cu' io drizzo lo era in giuso ancora attenta e chino,
la voce e che parlavi mo lombardo, quando il mio duca mi tentò di costa,
41 dicendo 'Istra ten va, piú non t'adizzo', dicendo: cParla tu, questi è latino-. 33
perch'io sia giunto forse alquanto tardo, E io, ch'avea già pronta la risposta,
non t'incresca restare a parlar meco: sanza indugio a parlare inucominciai:

ga Vedi che non incresce a me, e ardol cO anima che se' là giú nascosta, é