CANT XXVII CERCLE VUITÈ, FOSSA4 VUITENA: MALS CONSELLERS Guido da Montefeltro. JA era la flama reposada i dreta, per no tornar a dir res, i ja partia, 3 amb la llicència del meu dolç poeta, quan una altra, que rera seu venia, vers el cimall els ulls ens féu girar 6 per un confós brogit que enfora eixia. l a semblança del bou sicilià, que amb l'esgarip mugia, per estrena 9 (i això fou just) d'aquell que el va llimar, i mugia amb la veu de qui l'emplena, de manera que, essent el bou d'aram, 12 semblava un bou desesperat de pena, CANLTO XAVII GxÀ era dritta in su la fiamma e queta Come 'l bue cicilian che mugghiò prima per nou dir piú, e già da noi sen gia — col pianto di colui, e ciò fu dritto, s con la licenza del dolce poeta, che l'avea temperato con sua lima, h quand' un'altra, che dietro a lei venia, mugghiava con la voce dell'afflitto, ne fece volger li occhi a la sua cima si che, con tutto che fosse di rame, e per un confuso suon che fuor n' uscia. pur el parea dal dolor trafitto, iò D IT EE EE iEa EE NN EET I I ER IEDT E E EE ER EE EE IEa aT TESS sòs sia i Basil r_% S La 3636 i E1) iTa Ti 3 Brr io EE te tra TL MECA DR IEE pgla pE Mesiais R EE STEIICIC EÓ H .. EH h plra t aarar eie nt l DR pi EEA