ERa ha Be Mede ia oja SEa noa dadasas edes

OCO C JO

EA IA

 

318 LA DIVINA COMÈDIA

 

dum sibi, dum sociis reditum parat, aspera multa — pertulit, adversis
rerum immersabilis undis).

Ciceró i altres ensenyaren al Dant l'exemple d'Ulisses com a
home que ho sacrifica tot al desig de saber, però en el passatge
dantesc hi ha una originalíssima intenció d'enaltir aquell sentiment
impropi dels contemporanis del Dant, però sentit per ell, i sentit
d'una manera dramàtica des de l'explosió de l'humanisme fins a les
últimes recerques científiques, allò que el Parodi en diu cel desig
de ciència, tan tirànic i ardent, que ofega en el cor tot altre apetit,
fins el de conservar la vidax..

Yl em vaig ennavegar pel mar obert — amb l'escàs escamot, al
qual estranya — mai fou la feina, i no em deixà desert ". El cmar
obertx serà el mar més obert que els altres, navegats anteriorment,
el Mediterrani, que és més gran i espaiós que el mar Egeu i el mar
Jònic. Diu Sèneca: dQuaeris, Ulixes ubi erraverit, potius quam effi-
cias, ne nos semper erremus2 Non vacat audire utrum inter ltaliam et
Siciliam iactatus sit, an extra notum mobis orbemn (EPIS. LXXXVIII).
Després Ulisses fa constar que encara li restaren companys fidels.
Ignora el Dant la tradició homèrica, segons la qual Ulisses fou com-
pletament abandonat i arribà sol i nàufrag a la terra dels feacis.

Y Vaig veure ambdues costes : la d'Espanya, — la del Marroc, i
encar l'illa del sard, — i altres que aquella mar circumda i banya".
És a dir, Ulisses parla en llenguatge del Dant, cita Espanya, el
Marroc i l'illa de Sardenya com ho faria un italià del segle xui, diu
que va veure les altres il' .s (Sicilia, Còrsega, Balears, etc.).

cja érem vells i de sang de cap al tard (tardans de moviment)
quan arribàrem a la boca estreta on Hèrcules posà el seu límit:.
És a dir, havien passat rolts anys després de la destrucció de Troia
i de les descobertes en la Mediterrània, quan arribaren a l'estret de
Gibraltar, on Hèrcules plantà les dues columnes, o les dues roques,
de Calpe a Europa i d'Abila a l'Àfrica, perquè ningú no passés més
endavant aventurant-se dins de l'Oceà.

Després d'haver vist Sevilla i Ceuta a les dues ribes, diu Ulisses
que cridà als seus companys: dOh germans, que per cent mil perills
heu arribat al límit occidental del món: si ens resta tan poc de la
vida dels sentits, no deixem de fer l'últim experiment per conèixer
la part del nostre món deshabitadar. Dant aquí i en el cConvivion