prrd

INFERN. CANT XXVI 317

 

Lisboa, dita per això Ulyssipo. Però creu també, el citat comenta-
rista, que les particularitats del viatge i la mort d'Ulisses són pura
invenció del Dant.

Resulten interessantísimes totes les paraules que el poeta posa
en boca de l'heroi grec, el qual, no coneixent-lo per directa filiació
homèrica, es presenta aquí com un mosaic de diverses reminiscèn-
cies de textos familiars al nostre poeta.

Comença a dir la flama: "Quan jo vaig deixar Circe, la qual
més — d'un any em va amagar prop de Gaeta, — ans que Eneas
així l'anomenés..." Circe i les seves relacions amb Ulisses són
conegudes pel Dant a través del llibre VII de l'aEneidax i del XIV
de les eMetamorfosisn. El lloc de Circe, Eneas l'anomenà Gaeta
(Caieta) del nom de la seva dida allí morta i enterrada: (Tu quoque
litoribus nostris, Aeneia nutrix, — aeternam moriens famam, Cateta,
dedisti, — et nunc servat bonos sedem tuos ossaque nomen — Hesperia
in magua, si qua est ea gloria, signanto (AEN. VII, 1-4).

Segueix Ulisses: " Ni el goig del fill, ni l'abraçada estreta — del
meu pare xacrós, ni el jurament — d'amor fet a l'esposa man-
sueta, — no em varen vèncer l'esperit, ardent — per córrer món i
per tornar-me expert — en les virtuts i els vicis de la gent". Segu-
rament el Dant, en fer aquesta referència familiar, hauria llegit un
text de Ciceró en el qual diu que, per a Ulisses, dnon erat bonestum
consilium, at utile... libacae vivere otiose cum parentibus, cum uxore,
cum filiovo (DE OFF. III, XXVI).

Fa notar el Vandelli que, segons aquests versos (del 91 al r00),
sembla que el Dant ignorava, o intencionadament no volgué adme-
tre, que Ulisses hagués retornat a la seva pàtria des de la cort d'Al-
cínous. Aquest ardor per a adquirir experiència sobre els vicis i
virtuts dels homes, és un ressò dels dos primers versos de l'eOdis-
seav, que el Dant llegeix traduits al llati, en l'cArt Poètica, d'Ho-
raci: eDic mibi, musa, virum, captae post tempora Troiae — qui mores
bominum multorum vidit et urbes).

l una perfecta visió del desig d'Ulisses trobaria el Dant en el
propi Horaci (versos 17-22 de l'Epístola segona del llibre primer)
quan diu que Homer cquid virtus et quid sapientia possit, — utile
proposuit nobis exemplar Ulixen, — qui domitor Troiae multorum pro-
vidus urbis — et mores bominum inspexit, latumque per aequor, —