3
:
b
R

D S eaeans 3070

34 had

316 LA DIVINA COMÉDIA

 

És evident que el Dant no tenia la més lleu idea d'aquest passatge
de la cTelegonian. A més, la mort d'Ulisses sembla que no ha
interessat a cap poeta. A Ulisses l'han sentit lluitant i actuant, és
la vida que s'enginya i que es defensa. Però el Dant el té a l'In-
fern, i s'ha d'explicar d'una manera o altra la seva mort, i aquesta
mort és causada pel determinant moral de la figura d'Ulisses d'una
manera homèrica , el fa víctima del seu afany d'anar més enllà, de
conèixer més encara, de no donar-se mai per vençut. I el Dant té
l'audàcia d'acarar Ulisses amb una gran muntanya, amb la pròpia
muntanya del Purgatori. I en el moment en què Ulisses ha passat
l'estret de Gibraltar, ha tirat cap al sud i ha arribat a la ratlla de
l'Equador, quan veu aquella muntanya bruna, més gran que totes
les que ha vist, un temporal li enfonsa el vaixell, i diu Ulisses
que el fet de la seva mort ava plaure a un Altren, i aquest Altre,
aquest 4lgi, que es complagué i aprovà la mort, és Déu, és el
Déu del Dant.

En altres llocs d'aquests comentaris, quan hem parlat de la geo-
grafia dantesca, que, naturalment, deriva de la ciència escolàstica i
de les idees dels Sants Pares, ja hem vist que el nostre poeta situa
el centre de l'hemisferi austral (l'hemisferi líquid) en la muntanya
del Purgatori, que és l'antipoda de Jerusalem (centre de l'hemisferi
boreal o terra ferma). A més d'aquestes fantàstiques idees geogrà-
fiques, és possible que el Dant conegués les llegendes medievals de
Sant Brandan, explorador de l'Oceà, que conegués el que corria en
la seva època sobre les imaginàries illes Afortunades, sobre l'illa de
les Calamitats, i àdhuc que conegués la faula aràbiga de les aven-
tures de Simbad, inclosa en les cMil i una nitsv, que sobre l'illa de
les Calamitats, que exercia una funesta atracció damunt els nave-
gants, conegués el poema medieval cHuon de Bordeaux2, i que
tingués totes aquestes coses presents en imaginar la fi d'Ulisses.
Però el més probable és que el nostre poeta tirés al dret i, sota la
seva responsabilitat, lligués la figura d'un periple helènic dintre
la por i la meravella d'un periple imaginat per una mentalitat cris-
tiana sotmesa a una ortodòxia escolàstica.

Vandelli creu que el Dant, en escriure el passatge d'Ulisses,
coneixia una tradició segons la qual Ulisses hauria emprès, un cop
retornat a Ítaca, un segon viatge, que donà lloc a la fundació de