INFERN. CANT XXVI 3I5

leAquileidan. Plora Deidamia després de morta, perquè el nostre
poeta la suposa en els Llimbs planyent-se encara de l'abandó
d'Aquilles.

El tercer pecat és el furt del Palladi, la imatge sagrada de Mi-
nerva, guardada dins els murs de Troia, furt perpretat per Ulisses i
Diomedes, i que, naturalment, indigna el Dant perquè també, en
el llibre I de PeEneidar, Virgili ha procurat infondre-li aquesta
indignació.

Però, Ulisses, no és tan sols aquell astut rampinyaire, aquell
fraudulent intrigant. El nostre poeta sap per Ciceró, i sap per
Horaci, que Ulisses és alguna cosa més. Li han dit que cés l'home
de multiforme enginy, que va veure moltes ciutats i va conèixer el
caràcter de la gent, que, damunt del mar, va sofrir molts afanys
per a poder guardar la cara vida i conduir els seus camarades).

Ulisses és també, per al Dant, l'incansable foll per a descobrir
terres noves i nous costums, per a aprendre i enriquir-se amb l'ex-
periència de les coses, amb una finalitat només espiritual. I sabent
això, el Dant té la gosadia de fer parlar Ulisses, i no sols li fa
dir una síntesi dels seus viatges, sinó que vol que li manifesti, i
Ulisses ho fa, el punt i les circumstàncies de la seva mort. I aquí,
precisament, és on l'audàcia, la imaginació i l'instint del nostre
poeta arriben a un d'aquests punts àlgids, insospitats, de creador
original i únic.

A més dels poemes homèrics, sobre la figura d'Ulisses s'han
bastit tota mena de llegendes i fantasies, se li ha donat una trans-
cendència no aconseguida per cap heroi. Després de l'eOdisseav,
els monuments que han tractat el tema d'Ulisses, i que han servit de
font a tots els poetes grecs i llatins, els podríem reduir als dCants
cipríacs2, l'eEtiòpidax, continuació de la allíadar, la cPetita Ilíadav,
l'alliopersiso i la dTelegonian. En tots aquests vells poemes grecs,
fou abastament complicada i ampliada la llegenda d'Ulisses, però
només en la cTelegonian es tracta concretament i clarament de la
mort de l'heroi. En aquest poema, Ulisses mor d'una fletxa enve-
rinada que li engega Telègon, Telègon és un fill que havia tingut
Ulisses de la fetillera Circe, el qual rodava el món cercant el seu
pare, i té la desgràcia de no reconèixer-lo fins després que l'ha mort
amb aquella fletxa que precisament li havia donat Circe.

r itarrr ietió mgs ma mra maa mE tinneti

 
 

Dar