1PaA D OessseNess alé ajó repega egee prra

S eeaans aseJa70/ 0700476744

S CI

    
 

3_1 4 ———————————é—————— - . x-

figura d'Ulisses. En primer lloc, el Dant desconeix els poemes
homèrics, de la elliadav i l'eOdisseav, en té només les referències
que ha pogut apropiar-se a través dels poetes i els pensadors llatins.
La grandesa i la densitat d'Ulisses, per al Dant no representen allò
que cent o dos-cents anys després representaran dins la cultura del
món. Ell n'ha sentit un ressò, en Horaci, en Ciceró, en el llibre xiv
de les cMetamorfosisx, en l'cAquileidax del poeta Estaci. Ha sentit,
sobretot, la rancúnia que contra el més profund, el més complex
j el més humà de tots els herois, es destiHa en els meravellosos
versos de mel i de marbre amb què Virgili edificà la glòria del lle-
gendari fundador de Roma. Per al Dant, Ulisses és el pèrfid,
l'astut, l'arter, l'equívoc Ulisses de l'aEneidar, el causant de la
desgràcia dels troians, l'enemic natural d'Fneas. l Eneas per al
Dant és el més piadós, el més just, el més magnànim de tots els
herois. També, Eneas, és el més transcendent, per al nostre poeta,
és el que posa la primera pedra de Roma, d'aquella Roma símbol
de l'Imperi en el qual somia el Dant. I Virgili és el definidor
d'Eneas, i, naturalment, el Dant reacciona amb els nervis de Virgili,
i ara, en aquest moment solemne, el Dant respira per la ferida.

Per al Dant, Ulisses i Diomedes són, en primer lloc, dos crimi-
nals heroics que s'associen per a cometre uns fets dels quals ve la
desgràcia de Troia, per això el Dant els vol tots dos junts dins d'una
mateixa fama, els vol que cremin eternament inseparables, per
aquells pecats que inseparables van cometre. El primer pecat és
la invenció del gran cavall de fusta amb què enganyaren els troians,
fent-los obrir una bretxa a les muralles i ficant l'enorme màquina
dins del clos, la qual duia el ventre farcit de soldats grecs, tal com
s'explica en el llibre II de l'cEneidar. En dir que el cavall "obrí la
porta — a la llavor patrícia dels romans ", no intenta afirmar el
poeta que per la bretxa oberta per a deixar passar el cavall, es va
escapar Eneas, ela llavor patríciar, vol dir el Dant, que aquesta
bretxa fou la causa de la caiguda de Troia, i com a consequència,
de la fuga d'Eneas.

L'altre pecat és haver convençut Aquiles de seguir-lo cap a la
guerra, quan Aquilles, disfressat de noia, s'estava amb Deidamia,
filla de Licomedes, rei d'Esciros, com s'explica en els eCants
cipríacso, i com Estaci ha fet saber al Dant en el llibre II de