t

INFERN. CANT XXVI 313

 

I quan el Dant parla del carro d'Elias vist per Eliseu, es refereix
als versets 11-I12 del mateix capítol de la Vulgata, on es llegeix:
4 Ecce currus igneus, et equi ignei diviserunt utrumque, et ascendit Elias
per turbinem in caelum.

Un cop passades aquestes explicacions, i les consideracions
d'ordre moral que suggereix al Dant l'espectacle de la fossa plena
de fames, ens acostem a un dels punts de més emoció i més trans-
cendència del poema. El Dant s'enfrontarà amb la primera figura
de l'epopeia grega: amb Ulisses. I el Dant, guiat del seu instint,
del seu aplom genial i únic en tota la història de la poesia del món,
agafarà l'heroi homèric i el lligarà amb les seves gòtiques cadenes
d'una manera tan original com inesperada, i, com ha fet amb les
altres figures mítiques dels antics, i aquesta vegada potser amb més
audàcia que altres, el poeta del pensament escolàstic i de l'Imperi
universal, tirarà l'aigua al seu molí, i convertirà el fill de Laertes en
una gàrgola més d'aquesta catedral imponderable que es diu la
DiVINA COMÈDIA.

Vet aquí que, entre les fames, en veu una de més gran, que té
dues llengúes de foc: una dfiama cornudao, semblant a la de la pira
dins la qual cremaren Etèocles i Polinices, els dos bessons, fills
d'Èdip i de locasta, rivals eterns que l'un a l'altre es van donar la
mort, i, en ésser conjuntament incinerats, la flamarada es dividí
en dues.

eDoncs bé, i què és aquesta flama de dues llengies o. pregunta
el Dant. I Virgili li contesta: d Aquí dins són martiritzats Ulisses i
Diomedes, que van junts a la venjança i a la ira. I dins de llur fama
es purga la farsa del cavall que obrí la porta per la qual sortí la
llavor gentil dels romans. Es plany, aquí dins, l'art per la qual,
morta, Deidamia encara es dol d'Aquilles, i s'hi porta la pena
del Palladis.

En sentir això, el Dant, excitadíssim i ple de curiositat, demana
per enraonar amb els dos herois efaixats de foco, però Virgili li diu
que calli, que, com que són grecs, potser no farien cabal del Dant,
i que, quan es posin a tret de paraula, ell, Virgili, mirarà de fer-los
enraonar. “

Ara bé: fixem-nos en les paraules que el Dant ha fet dir a Vir-
gili, perquè ens aclareixen la posició del nostre poeta davant la

T-21

: ca MIESEs ERT T C EOTT SET E TTUT GGU VOA DE
ETT SIS TT S RR ESOSIS EET SESETG TAT SET S IR S CER PA BEE TESISRC EOE IASES NEE OTA SE D DEIIEIIE SE TERa a IEa CI El

dci

Eais T

SrrrT Tg

di