INFERN. CANT XXVI 311

 

quan se'ns presenta una muntanya, bruna
per la distància, i em semblà tan gran
185 que mai com ella no en vegí ni una.

I el nostre goig es va acabar plorant,
car de la terra nova un torb venia
138 que sotragà la barca pel davant.

El remolí tres voltes ens cenyia,
a la quarta, la popa va anar amunt
i avall la proa, com algú volia,

142 i la mar es clogué al nostre damunt.
quando n'apparve una montagna, bruna Noi ci allegrammo, e tosto tornò in pianto,
per la distanza, e parvemi alta tanto chè della nova ferra un turbo nacque,

185 Quanto veduta non avea alcuna. e percosse del legno il primo canto. 188.

Tre volte il fè girar con tutte l'acque:
alla quarta levar la poppa in suso
e la prora ire in giu, com'altrui piacque,

infin che'l mar fu sopra noi richiuso.2 jga

COMENTARI AL CANT XXVI

L Dant aprofita l'inconfortable pas de la setena a la vuitena fossa
d'aquest cercle on són castigades totes les formes del frau, per
dirigir una de les seves coents invectives contra Florència. Diu a la
pàtria plena d'ingratitud: cAlegra'tl Fins a l'Infern el teu nom res-
sonal Entre els lladres, he trobat cinc ciutadans teus, que m'omplen
de vergonyal, I referint-se al pensament dels antics, que creien
que el que hom somia en les hores de la matinada, és un avís pro-
fètic de fets que esdevenen fatalment (Ov.: HER. XIX, I95 i seg.,
Hor.: SaT. I, x, 33), el Dant afegeix: " Però si és cert el somni del
matí, —tu, d'aquells mals, ja et sents ben a la vora, — que Prato,
no menys que altres, va predir". Aquí suposa el poeta haver
somiat, ell, les desgràcies que a Florència han anunciat determina-
des persones.
Ara bé: molts comentaristes entenen que aquest Prato és la

LRLA qr Tta ttar

dtra:

É
82:4
È
d
h3csi
Bi
Í":É
t

a