LA DIVINA COMÈDIA

 

I s'hi plany l'art pel qual, després de morta,
d'Aquiles, Deidamia encara es dol,

63 i del Paladi aquí la pena es porta.o
eSi ells poden des del doble torterol
parlar-noso jo li dic, cet pregaria,
66 i valgui per mil precs el prec tot sol,
que em deixis aturar en la nostra via,
fins que arribi aquí on som el flam cornut:
69 guaita com el desig ja m'hi empenyia l
I ell respon: eEl teu prec té la virtut
que l'accepti gustós, mes de moment
70 espera, i quan s'acostin resta mut.
I deixa'm parlar a mi, que clarament
veig el que vols, i potser el sord farien,
75 sent grecs com són, al teu raonament. v
Quan vers el mestre els condemnats venien,
i ell va creure oportuns el temps i el lloc,
78 vaig sentir que aquests mots se li acudien :
c Vosaltres que sou dos a dins un foc,
si us vaig merèixer res mentre vaig viure,
81 si és que jo us vaig merèixer molt o poc
quan al món els meus versos vaig escriure,
no us mogueu i que un digui com i quan
84 el bategar del cor li va prescriure.v
Piangevisi entro l'arte per che, morta, Lascia parlare a me, ch' i' ho concetto
Deidamia ancor si duol d'Achille, ciò che tu vuoi: ch' ei sarebbero schivi,
es € del Palladio pena vi si porta.o perchè fuor greci, forse del tuo detto.2. — 44
eS'ei posson dentro da quelle faville Poi che la fiamma fu venuta quivi
parlar, diss'io, emaestro, assai ten priego — dove parle al mio duca tempo e loco,
es € ripriego, che il priego vaglia mille, in questa forma lui parlare audivi: 18
che non mi facci dell'attender niego 4O voi che siete due dentro ad un foco,
fin che la fiamma cornuta qua vegna: s' io meritai di voi mentre ch' io vissi,
se vedi che del disio ver lei mi piegols s' io meritai di voi assai o poco 81
Ed elli a me: 4La tua preghiera è degna quando nel mondo li alti versi scrissi,
di molta loda, e io però l'accetto, non vi movete: ma l' un di voi dica

1s Ma fa che la tua lingua si sostegna. dove per lui perduto a morir gissis. 84