INFERN. CANT XXVI 307

 

que seguint-lo amb ulls àvids, des del sòl,
li era llengua de foc, albiradora
39 com nuvolet vermell, volant tot sol,

així, al clos, tota flama que s'arbora,
i volent, cadascuna, servar el furt,
49 amagava una vida pecadora.

De dalt les guaito, amb tot el cos que em surt
enfora, i tant, que si la mà no encaixa
45 un roc, m'estimbo pel camí més curt.

I el guia, en veure que el daler no em baixa,
em diu: eDins cada flam hi ha un esperit:
48 el foc que el crema li serveix de faixa..

cAbans que tu diguessis el que has ditx
li responc, eja era aquest el meu pensar,
61 però tu el fas més ferm i decidit.

Mes, é què és la flama que partida va
per dalt, semblant a aquella de la pira
54 que Etèocles cremava amb son germàdo

I em respon: eAllà dins, el foc regira
Diomedes i Ulisses, junts de mans
57 i d'ànima, en el càstig i en la ira.

I es purga dins la flama, sens descans,
la farsa del cavall que obrí la porta

S
60 a la llavor patrícia dels romans.
che nol potea si con li occhi seguire, eMaestro mio, x rispuos' io, eper udirti
ch'el vedesse altro che la fiamma sola, son io piú certo, ma già m'era avviso
3g SÍ come nuvoletta, in su salire, che cosi fosse, e già voleva dirti: P
tal si move ciascuna per la gola chi è in quel foco che vien si diviso
del fosso, chè nessuna mostra il furto, di sopra, che par surger della pira
4a € Ogni fiamma un peccatore invola. dov' Eteòcle col fratel fu misos cé
lo stava sovra 'l ponte a veder surto, Rispuose a me: aLà dentro si martira
si che s'io non avessi un ronchion preso, Ulisse e Diomede, e cosi inseme
45 Caduto sarei gi sanz'esser urto. alla vendetta vanno come all ira, 51
E 'l duca, che mi vide tanto atteso, e dentro dalla lor fiamma si geme
disse: eDentro dai fuochi son li spirti, l'agguato del caval che fè la porta
4s Ciascun si fascia di quel ch'elli è inceso:. onde usci de' Romani il gentil seme. 80

LRC Pr m ugnn t gee iy tta on tn srmmnt tn ti EE Sa OER EET DR IETEIC EET IEECIE STSI a EET EEda igaT ctt eaerer a aa a