INFERN. CANT XXV 303
a iaa nt ar E ara L drr P r la Sr

El tal Puccio pertanyia a la família dels Galigai de Florència, i
d'ell es diu que era un lladre cortès que no robava de dies, i dissi-
mulava si l'atrapaven. Benvenuto Rambaldi diu que cnon erat bene
aptus ad fugiendum, quando ibat cum aliis ad furandum..

En aquesta anecdòtica visió dels lladres coneguts del poeta i
retrobats a l'Infern, sembla que el Dant estableix tres categories de
furtadors i tres categories de càstigs, atenint-se a les tres menes
de furt que establia el Dret Romà: furt de coses divines, furt de
coses humanes públiques, i furt de coses humanes privades. Vanni
Fucci, el lladre sacrileg, pertany a la primera classe. El seu càstig
consisteix a ésser reduit a cendres i a tornar a néixer per tornar a
ésser picat i anorreat.

A la segona categoria, la de lladres dels béns públics, pertanyen
Cianía i Agnello Brunelleschi, i llur fusió és un símbol magnífic
dels polítics i funcionaris que s'uneixen per robar a l'Estat.

A la tercera mena, o sigui la de lladres de propietat privada,
pertanyen Buoso i Francesco, són els qui roben on poden i el que
poden, i aquí, a l'Infern, es roben mútuament la forma de serp i
d'home, que és l'únic que els resta.

ó M8DO98SLSIGIESTIETEIE SESISICIÓ PSESIUI OS IEEA PT TTR EET GSI IRT CIENSIS S E:
it t Dda ME t CRT ti StS iTa N EE CaL EEa ONIEÓ

Drrr eres