INFERN. CANT XXV 30T

 

d'ells n'anomena un quart, un tal Cianfa, que després veurem apa-
rèixer. Per aquest nom, i per altres mots que s'escapen als lladres,
podem saber de quina mena de personatges històrics es tracta.
Í fins a quin punt aquests desaprensius eren odiosos al Dant.

Aquests tres condemnats són: Agnello Brunelleschi, Buoso degli
Abati i Puccio Sciancato. Després arriba el que fa quatre: Cianfa.
Cianfa Donati, però, es presenta en forma de serpent de sis potes.
I finalment ve, sota la figura d'una serpeta, Francesco Cavalcanti.

La primera metamorfosi horripilant es produeix amb Cianfa i
Agnello Brunelleschi. Cianfa, ja hem dit que aquí és un serpent de
sis potes, el qual s'abraona a Agnello i resta arrapat a ell ccom mai
cap eura s'arrapà al tronc d'un arbrex, i aleshores, amb un prodigi
d'imaginació, el Dant descriu com els dos cossos es fonen en un de
sol, repugnant i monstruosa barreja d'home i serpent.

Agnello Brunelleschi, contemporani del poeta, era de noble
família florentina, ocupà els primers càrrecs de la república, i va
distreure diners de l'erari públic a profit de la seva butxaca. L'Anò-
nim Selecte explica, comentant aquest episodi, algunes gracioses
facècies del tal Agnello. Diu, per exemple, que quan era petit feia
córrer la moneda de la bossa del pare i de la mare. I després, de
gran, es vestia de pobre, es feia una barba de vell i penetrava a les
cases particulars per veure si podia apropiar-se d'alguna cosa.
L'Anònim Selecte diu que, per la seva afició a disfressar-se, el Dant
li fa sofrir a l'INFERN aquesta horrible mutació.

El serpent de sis potes que escomet i es fusiona amb Agnello,
és Cianfa, de la família dels Donati, i, segons Pietro Dante, de la
família dels Abati. Cianfa també, com Agnello, aprofità els càrrecs
i els honors públics per a enriquir-se criminalment. Com que era
un lladre de gran categoria, el Dant no en fa una serp ordinària,
sinó una serp de sis potes, que, com pot comprendre el lector,
ultrapassa els límits de les serps més excepcionals que es coneixen.

Després que el poeta ens ha descrit com es fonien els cossos de
Cianía i Agnello, resulta que una serpeta "lívida i negra com un
gra de pebre", escomet el segon dels tres forentins: Buoso degli
Abati. Aquesta serpeta furiosa és Francesco Guercio Cavalcanti.
La serpeta pessiga Buoso en el melic, i de la ferida de Buoso i de la
boca de la serp comença a sortir fum. Aleshores ens explica el

: RESTSIGICI CIRISIRIGINSEANIESISI I IDITJO dSESESICI C ESRSIGISZTICAG S LEESISITICIEIE ESIIIE) DSTATISOS UT E SITTR T EA OSISOOITISSENSIIET: P IM EET mE
S S TaaT N tir mets SEA IRÓ D RLra ESSS SEaT TESAIELINE C DESITESSICSa DaaT CISt E SE EaT EE E EERERISER EAT

i

d
E
._LE.