L
E
z

ad atada: 507074/ e70J4704

c

9T a atalatal aaaa IA

CT IE

300 LA DIVINA COMÈDIA

CGUMENIARI AL CENT A XV

DESPRÉS que Vanni Fucci, el mula, va predir les desgràcies del
partit dels blancs, es dirigi a la divinitat i "mans enlaire, amb
els dits féu dues figues ". Fer la figa, a Itàlia, en l'època del Dant i
en l'època present, consisteix en un gest groller i despectiu de baix
significat, que es fa per ofendre o per menysprear algú, i es verifica
posant el dit polze entre l'índex i el mitjà. Una tan irreverent blas-
fèmia produeix, no sols la indignació del Dant, sinó de les mateixes
serpents, les quals immediatament castiguen a fiblonades la proca-
citat de Vanni Fucci. l no són úniques, les serpents, sinó que
el lladre Cacus apareix a la recerca de Fucci, cridant: cçOn és el
renegaire Pp

Cacus és, en aquest punt de l'INFERN, un monstruós centaure,
amb tota l'esquena plena de serps i amb un dragó abrusador arrapat
a les espatlles. Cacus, segons els antics, no era pròpiament un
centaure. Virgili, en el cant VIII de l'cEneidaz, el fa una mena de
sàtir. Cacus era fill de Vulcà, i habitava en una cavorca de l'Aventí,
es dedicava al furt, i un dels seus més famosos, fou el d'apropiar-se
de la ramada de vaques d'Hèrcules. Hèrcules les havia pres de
Gerió, després de matar-lo, i d'Espanya se les havia endut a ltàlia.
Cacus li va sostreure els caps de bestiar, i els arrossegava per la cua
i els feia caminar a l'inrevés perquè no es pogués conèixer la veri-
table direcció de les petjades. Les vaques, però, bramulaven deses-
peradament, i Hèrcules, atret per la desesperació de les seves bèsties,
va arreplegar l'astut lladre i a cops de maça el va deixar sec.

A tots aquests fets fa referència Virgili aclarint la presència del
centaure Cacus, el qual no es troba amb els altres centaures com-
panys seus, que ja fa estona deixàrem entre els tirans, sinó que,
com a lladre, ha de patir les conseqiiències en aquesta fossa.

Desaparegut Cacus, el Dant ens fa assistir a unes curioses i
horribles metamorfosis, que marquen un dels punts de més fèrtil
i torturada imaginació de la DIVINA COMÈDIA.

De primer, ens presenta tres lladres que ell no coneix, però un