INFERN. CANT XXV 299

 

I en partir-se la llengua parladora
i en fer-se llengua humana el fibló fes,
185 — ja no fou la fumera albiradora.

L'ànima que de serp la forma ha pres,
xiulant es posa a córrer en cursa plena,
138 i Paltre escup i parla com si res.

%
É%É%_
L

I girant-li després la nova esquena
li diu: dQue Buoso sigui, com jo he estat,
141 el qui de quatre grapes marxi amb pena).

Així vaig veure en el setè fossat,
canviar i trasmudar-se. Í què ho compensi,
144 si no m'explico bé, la novetat.

l encar que el pit a defallir comenci
i que em sentís la vista enterbolir,
141 aquells no s'escaparen en silenci

abans que Púccio fos copsat per mi,
i fou, dels tres que ens van passar a la vora,
l'únic que la mudança no patí.

151 L'altre era aquell pel qual Gaville plora.

e la lingua, ch'avea unita e presta
prima a parlar, si fende, e la forcuta
185 NEll'altro si richiude: e l fummo resta.

L'anima ch'era fiera divenuta,
suffolando si fugge per la valle,
138 € l'altro dietro a lui parlando sputa.

Poscia li volse le novelle spalle,
e disse all'altro: dl vo' che Buoso corra,
141 COm' ho fatt' io, carpon per questo caller.

Cosi vid' io la settima zavorra
mutare e trasmutare, e qui mi scusi
la novità se fiòr la penna abborra. 144

E avvegna che li occhi miei confusi
fossero alquanto, e l'animo smagato,
non poter quei fuggirsi tanto chiusi, 147

ch'i' non scorgessi ben Puccio Sciancato:
ed era quel che sol, de'tre compagni
che venner prima, non era mutato:

laltrera quel che tu, Gaville, piagni. 161

LE Par TT EaT E taraT E OSId Dr idEgdi ti tis