298 LA DIVINA COMÈDIA

 

Prengué la cua fesa la figura
È que el reu perdia, i l'escatosa pell
11 es feia flonja, i la de l'altre dura.

 

Xuclà l'aixella els braços en farcell,
i els peus se li allargaven a la fera

i 14 — Mentre que es feien curts els braços d'ell.
: I cargolant en un els de darrera,

; la serp en va formar el membre viril,

u7 — i el d'ell en dues potes degenera.

I mentre el fum va baratant l'estil
de l'un i l'altre, i a la serp li brota

00343

i 190 el pèl, i l'altre en resta sense un fil,

: cau el ferit, la serp es dreça tota,

i el canvi de llurs cossos es va fent,
“ 198 — ila fúria dels ulls no minva gota.

El morro als polsos retrossà el serpent,
i la matèria que sobrant hi havia
126 les orelles forma ràpidament.

E

j I la mica de carn que sobreeixia
en nas es convertí, i el llavi sol
f 199 — agafà tot el gruix que li calia.

Les barres allargà el del seu redol,
i cap dins les orelles entafora

È 132 com sol fer-ho amb les banyes el cargol.
È Togliea la coda fessa la figura Pun si levò e l'altro cadde giuso,
3 che si perdeva là, e la sua pelle non torcendo però le lucerne empie,
i 111 Si facea molle, e quella di là dura. sotto le quai ciascun cambiava muso. 188
T
: . 4 . L . .
3 lo vidi intrar le braccia per l'ascelle, Quel ch'era dritto, il trasse ver le tempie,
: e i due piè della fiera, ch'eran corti, e di troppa matera ch' in là venne
tanto allungar quanto accorciavan quelle. uscir li orechi delle gote scempie:
114 gar q q 8 P 186
3 Poscia li piè di retro, insieme attorti, ciò che non corse in dietro e si ritenne
S diventaron lo membro che l'uom cela, di quel soverchio, fè naso alla faccia,
117 € l misero del suo n'avea due porti. e le labbra ingrossò quanto convenne. — 489
Mentre che "l fummo l'uno e l'altro vela Quel che giacea, il muso innanzi caccia,
di color novo, e genera il pel suso e li orecchi ritira per la testa

120 per l' una parte e dall'altra il dipela, come face le corna la lumaccia, 188