296 LA DIVINA COMÈDIA Llur forma, com si cera tova fos, les figures d'abans dins d'una ensorra, 63 j es fonen i es barregen les colors, com sol passar en aquell paper que torra ' la fama, i de moment agafa un punt : 66 que no és ben negre encar i el blanc esborra. I els altres dos veient-ho, cadascun x li cridava: dOh Agnell Com es canvial ' 69 Mira com ja no ets ni dos ni un lo El cap del reu al del serpent s'unia, i fosos els dos rostres en un ai, de dues, feien una fesomia. Md ad ad MDd pl RL SLS. - ) De quatre braços, en féu dos l'esglai, i arrapats pits i cuixes i carnassa i 75 formaven membres que hom no ha vist jamai. a dmd d d L'estrany horror, l'horror d'abans desplaça : È dues i cap, la imatge de refrec 78 semblava, caminant amb lenta passa. Com si fos llangardaix dins l'aire sec, i que, les mates saltant, ni es pot percebre : 81 quan travesa el camí com un llampec, els altres dos al ventre varen rebre d'una serpeta el furient pessic, 94 lívida i negra com un gra de pebre. Poi s'appiccar come di calda cera Fersi le braccia due di quatro liste, fossero stati e mischiar lor colore, es nÈ l un nè l'altro già parea quel ch'era, divenner membra che non fuor mai viste. 45 le cosce con le gambe e 'l ventre e 'I casso aa come procede innanzi dall'ardore Ogni primaio aspetto ivi era casso: i ii per lo papiro suso un color bruno due e nessun l' imagine perversa ss che non è nero ancora e 'l bianco more. parea, e tal sen gio con lento passo. 18 Li altre due'l riguardavano, e ciascuno Come 'l ramarro sotto la gran fersa gridava: cOhmè, Agnel, come ti mutil dei di canicular, cangiando sepe, o Vedi che già non se' nè due nè uno.o folgore par se la via attraversa, 8e Già eran li due capi un divenuti, quando n'apparver due figure miste 7a in una faccia, ov'eran due perduti. si pareva venendo verso l'epe delli altri due, un serpentello acceso, livido e nero come gran di pepe, 84