INFERN. CANT XXV 295

fins que dd Qui sou dx varen cridar a grans crits ,
i del parlat vam estroncar la vena
39 per observar-los amb els cinc sentits.

M'eren desconeguts ells i llur mena ,
mes s'escaigué, com passa en algun cas,
42 que un d'ells un de la colla n'anomena,

dient: dç On és Cianfa2. ç On ha romàs dn
I perquè el guia estigui atent, a posta
45 em poso el dit damunt de boca i nas.

Que et costi molt de creure el que s'acosta,
et dic, lector, que no em ve gens de nou,
48 perquè a mi, que ho vaig veure, també em costa.

Quan fix en ells el meu esguard no es mou,
un serpent de sis potes ve i s'arrapa
51 a l'ombra d'un, tot fúria i enrenou.

Amb les potes del mig la panxa engrapa,
les de davant es claven com arpons
54 als braços, i amb les dents el rostre atrapa,

les de darrera, en el cuixam, a fons,
s'endinsen, i la cua, el lloc de seure
57 —— travessa, i surt estesa pels ronyons.

Mai s'haurà vist tan arrapada una eura
al tronc d'un arbre, com allí, tots dos,

60 esperit 1 serpent, premuts vaig veure.
se non quando gridar: 4 Chi siete voièv: Com' io tenea levate in lor le ciglia,
per che nostra novella si ristette, e un serpente con sei piè si lancia
se €d intendemmo pur ad essi poi. dinanzi all' uno, e tutto a lui s'appiglia. — ,,
lo non li conoscea, ma ei seguette, Co' piè di mezzo li avvinse la pancia,
come suol seguitar per alcun caso, e con li anterior le braccia prese,
4a Che l un nomar un altro convenette, poi li addentò e l' una e l altra guancia, 44
dicendo: eCianfa dove fia rimaso2n: li diretani alle cosce distese,
per ch'io, acciò che'l duca stesse attento, e miseli la coda tra 'mbedue,
4s Mi puosi il dito su dal mento al naso. e dietro per le ren su la ritese. 57
Se tu se' or, lettore, a creder lento Ellera abbarbicata mai non fue
ciò ch' io dirò, non sarà maraviglia, ad alber si, come l'orribil fera
4a Chè io che 'I vidi, a pena il mi consento. per l'altrui membra avviticchiò le sue.. — 4g

E qa Ttar tta aar ita Ea arar mestmt tig