MG ada 4 ndtd Md d43054 Matac Em aL aL S I A s ó POpiaerortiaie

R UeRes

LAIae

MM ad9s dal a S Caiia

LA DIVINA COMÈDIA

 

Per tots els cercles de l'Infern obscurs,

cap esperit no he vist amb aquest aire,
15 ni el que a Tebes tombà davant dels murs.

Mut i enrampat fugí sens trigar gaire,
i veig venir un centaure en aquell clos
18 fent a grans crits: 4 On és el renegaire o

No crec que en la Maresma hi hagi tros
amb tantes serps com duia, desde l'anca
21 fins al punt on comença nostre cos.

I en el clatell i espatlles, s'hi eixarranca
un gran dragó ala-estès, abrusador
171 de tot el que en sa cursa s'entrebanca.

I el mestre em diu: dÉs Cacus, que la por
al peu de l'Aventí féu créixer un dia,
97 i féu brollar la sang en abundor.

Ell no segueix dels seus companys la via,
pel seu furt fraudulent, quan s'emparà
30 de la ramada que prop seu peixia.

I per això la vida li llevà
Hèrcules, dant-li amb la feixuga clava
88 — més de cent cops, però al desè tombà. x

Mentre ell fugí i el guia meu parlava,
per sota van venir tres esperits
86 dels quals el nostre esguard no s'adonava

Per tutt' i cerchi dello "nferno scuri
non vidi spirto in Dio tanto superbo,
15 non quel che cadde a Tebe giú da' muri.
El si fuggi che non parlò piú verbo,
e io vidi un centauro pien di rabbia
18 venir chiamando: cOv'è, ov'è l'acerboPx

Maremma non cred' io che tante n'abbia,
quante bisce ell, avea su per la groppa
x infin ove comincia nostra labbia.

Sovra le spalle, dietro dalla coppa,
con l'ali aperte li giacea un draco,
94 € quello affuoca qualunque s' intoppa,

Lo mio maestro disse: 4Questi è Caco,
che sotto il sasso di monte Aventino
di sangue fece spesse volte laco. 92

Non va co' suoi fratei per un cammino,
per lo furto che frodolente fece
del grande armento ch'elli ebbe a vicino: sg

onde cessar le sue opere biece
sotto la mazza d'Ercule, che forse
li ne diè cento, e non senti le diece. 5a

Mentre che si parlava, ed el trascorse

e tre spiriti venner sotto noi,
de' quai nè io nè 'l duca mio s'accorse, — sg