"fx;?íïí}:;" ":Í:'.;'.'É' '-,.V-.’:.'.'i:í'i.'

CANT XXV

Pa bes
Da iaa ra lares

CERCLE VUITÈ, FOSSA SETENA:
LLADRES

Cacus. Cinc lladres florentins
i llurs trasmudances.

EN acabant el lladre de parlar,
mans enlaire, amb els dits féu dues figues,
8 cridant: ePren-les, oh Déu, per a tu valo

_«
dasiiió
b iala aara

Da ErisEsns

i34
a
a
ó
uS
Bi
st

da

EE S M

Però les serps em varen ésser amigues,
car una al coll el fiblonà corrents,
6 com dient: ePer blasfem, a això m'obligueso.

Drra lrezes

EMa rera

I una altra els braços li lligà amb potents
nusos i amb cargolades tan severes,
9 que el damnat no podia moure'ls gens.

Ai, Pistoia, Pistoial I doncs, é què esperes
perquè la cendra et faci els dies curts,
19 si tens de blat tan pèssim les garberes2

CANTO XXV

AL fine delle sue parole il ladro e un'altra alle braccia, e rilegollo,
le mani alzò con amendue le fiche, ribadendo sè stessa si dinanzi, l
3 gridando: cTogli, Dio, ch'a te le squadrols — che non potea con esse dare un crollo, 9
Da indi in qua mi fuor le serpi amiche, Ahi Pistoia, Pistoia, chè non stanzi
perch' una li s'avvolse allora al collo, d' incenerarti si che piU non duri,
e come dicesse 'Non vo' che piú diche', poi che in mal far lo seme tuo avanzi2 i

cmrr ra mmtemsemsmtyy temmtmerimstsemn t  mmstesrrtay  r mE TE EEE I EET S