H

a

RIERI CIa S tn

Ra L51

D esees seje R/ h

454 md adscnea

aa adat od

 

290 LA DIVINA COMÈDIA

 

no sols fereixen les mans, instrument del pecat, sinó que ataquen el
determinant del furt, que radica en el cor.

El Dant ha vist una ombra molt a la seva vora, la qual és ferida
a la gola per una serp. El condemnat ràpidament és convertit en
cendra, però la cendra torna a apilonar-se i a formar de bell nou la
mateixa figura del condemnat. Així diu el Dant que el Fènix, en
arribar als cinc-cents anys, mor i ressuscita, i el poeta aprofita
l'ocasió per a explicar de què es nodreix el Fènix i de què és fet el
seu darrer niu. Aquí la descripció dantesca és manllevada d'Ovidi:
d Non fruge meque berbis, — sed turis lacrimis et succo vivit amomi.
— Haec ubi quinquae suae complevit saecula vitae...o (MET. 1V, 393-
395). Entre els aliments del Fènix, citen Ovidi i el Dant, l'amom,
és aquesta una planta de la família de les zingiberàcies, que produeix
unes llavors aromàtiques.

Un cop passat aquest erudit oasi que fa referència a la fabulosa
au Fènix, el Dant explica que el condemnat, en reprendre la seva
forma, està "tot esverat del gran abatiment — que li ha agafat", i
en preguntar-li Virgili qui és, ell, d'una manera brutal, contesta que
va menar vida de bèstia, que és Vanni Fucci, el mula, i que, com a
bèstia que fou, Pistoia li serví de corral. El Dant sembla que el
coneix, àdhuc que l'ha tractat, i demana a Virgili que el faci parlar
més i que digui per què es troba en la fossa dels lladres, i Vanni
Fucci explica que el seu càstig respon al robatori dels ornaments
sagrats comès per ell, i del qual, injustament, acusaren uns altres.

Vanni Fucci fou un home sanguinari i batallador, el Dant el
podia haver conegut durant la guerra contra Pisa. I quan el poeta
el troba a l'Infern, fa només cinc anys que és mort. Fou fill natural
de Fuccio de' Lazzeri, noble de Pistoia. Segons dades recollides en
el cBullettino della Società Dantesca Italianao (segona sèrie: IV, 207
i VI, 210), Vanni Fucci s'uní amb Vanni della Monna i Vanni Mi-
ronne, pistoiesos, per robar el tresor de San lacopo. Però els
lladres no reeixiren plenament i fugiren en oir algun soroll. Diver-
ses persones foren arrestades com a sospitoses, entre elles Rampino
di Ranuccio, que fou a punt d'ésser executat. Finalment, Vanni
della Monna confessà, i revelà els seus còmplices, però Vanni Fucci
havia ja fugit, i Vanni della Monna fou penjat.

L'Anònim Selecte explica aquests fets de la segient manera: