INFERN. CANT XXIV 289

en biologia, d'una manera una mica pueril intenten d'explicar la
filiació i les característiques. Les quelidres (si ens hem de fiar del
mot Cbelidra, i si pensem en l'actual Cbhelidra serpentina dels herpe-
tòlegs) no són en realitat serps, sinó tortugues aquàtiques. Les
amfisbenes, hem de suposar que fan referència als rèptils pertanyents
al gènere Ampbisbaena (A. alba, A. fuliginosa), que en realitat tam-
poc no són de l'ordre de les serps (ofidis) sinó dels llangardaixos
(sauris). Les farees són, segons aquests comentaristes, unes serps
que fan un solc amb la cua quan caminen, i els jàculis són unes
serps que s'enfilen pels arbres, cosa que acostumen a fer totes les
serps del món.

Aquest passatge de les serps, el Dant l'imità de Lucà, i hi deixà
els mateixos noms del poeta llatí, modificant només una mica la
desinència. I per a veure fins a quin punt, en el ram de les serps,
el Dant es fià del poeta de la 4Farsàlian, només cal que citi aquest
fragment: dEt gravis in geminum surgens caput Amphisbaena, — et
Natrix violator aquae, laculique volucres, — et contentus iter cauda
sulcare Phareaso (PHARS. IX, 719-721). Uns quants versos més
amunt, Lucà parla dels Cbelydri, dels Opbites, dels Hammodytes,
dels Cerastae (aquests dos darrers són escorçons), i el Natrix vio-
lator aquae, no aprofitat pel Dant, és la inofensiva i bellíssima serp
d'aigua, anomenada també serp de collar, de la qual al nostre
país hi ha dues espècies, el Tropidonotus natrix i el Tropidonotus
viperinus.

Un cop explicat una mica el perquè d'aquesta rara enumeració
de serps, que potser vingui una mica de nou al lector, veiem com
el Dant atribueix als poc agraciats rèptils una part eficaç de la jus-
tícia infernal damunt les ànimes dels lladres. Per a fugir dels veri-
nosos animals, diu el poeta que els pobres condemnats no tenen ni
cau per amagar-se ni heliotrop com a metgia. L'heliotrop és una
calcedònia verda amb taques vermelles, a la qual atribuien els antics
virtuts guaridores contra el verí, i especialment el de les serps. El
Boccaci diu, referint-se a la pedra preciosa: cQualsevol persona que
la dugui damunt no és vista per cap altra persona2 (DEC. VII, 3).

Les serps fan de cordes per a lligar-los les mans a l'esquena, al
mateix temps furguen amb el cap o amb la cua l'esquena dels con-
demnats i van a ferir-los en el cor i acaben sortint pel pit. És a dir,

P. f T ita ceiesiió TiReRt CEAT Ea OEE ITT EEaA LET SET EaaT caR aeTtI c tira SaaT Gen E aTT tierem con i ETr TE r ll a