i
i
3
:

L res dara a/ eaja 05 0d 8ad h 341

D S IO T dST S S IeT S Ie T S )Ó

LA DIVINA COMÈDIA

COMENTARI AL CANT XXIV

EL Dant s'espanta de moment en veure la cara ferrenya i poc
hospitalària que posa Virgili quan, assabentat per fra Catalano,
s'adona, amb sorpresa, de com l'han entabanat els dimonis expli-
cant-li la manera de tirar endavant pels mals passos de l'Infern. Però
aquest humor negre de Virgili dura ben poc, i el mestre es gira al
deixeble amb la dolça mirada d'aquell primer moment, quan el va
salvar de la famolenca lloba, tal com és reportat en el primer cant
del poema. I el Dant, per explicar aquest canvi de l'estat d'ànim
de Virgili, i el canvi de la pròpia por en confiança, es val d'una
bucòlica alusió a aquella època de l'any en la qual una gebrada posa
de mal humor el refiat pagès, que es creia ja lliure del mal temps,
però, fonent-se la gebrada tot seguit, torna la joia en el piít del
terrassà, el qual obre el corral dels bens i, amb el gaiato a la mà,
emprèn la verda ruta dels pasturatges. Aquest moment d'ègloga,
de tendra i precisa influència virgiliana, és posat com un parèntesi
de la més fresca i lúcida pintura entre les neguitoses tenebres de la
fossa dels hipòcrites i de la fossa dels lladres.

TranquiHitzats els dos poetes, emprenen la pujada pel pedregós
escull, fins arribar a l'arc que separa les fosses i des del qual es
domina el profund i negre sot de la vuitena, dins "d'ell, a causa
d'ésser tan ensotat, el Dant no veu res, i per això recomana a Virgili
una baixada ràpida pel pendent que mena al marge d'aquella fossa,
Virgili, que abans ha renyat una mica el Dant per la seva poca
valentia i li ha recomanat empenta i braó, ara troba chonesta la
demanda del poeta, i li diu que, no amb paraules, sinó amb fets,
està decidit a satisfer-la. Í ja tenim els dos poetes en el marge de
la fossa vuitena, abocats damunt mateix del suplici dels lladres.

Ara el Dant pot veure ben bé el que hi ha allà dins, que és una
barreja pestilencial i esgarrifosa de serpents de totes menes, com no
en crien ni el desert de Líbia, ni el d'Aràbia, ni el d'Etiopia, i el
Dant cita unes menes de serps (quelidres, jàculis, farees i amfisbe-
nes) de les quals alguns antics comentaristes, potser no gaire forts