RI ) aaaaT CI ST I cIec IaT a cta Teraèed E 4 E38890 dol BB ieèe LA DIVINA COMÈDIA Penyal amunt vàrem emprendre via, que era de mal anar, estret i rocós, i més que l'altre ple d'esquerperia. 63 Parlava jo per fer-me l'animós, i una veu va venir de la clotada, 68 el sentit de la qual no sé quin fos, malgrat ésser ja sobre de l'arcada que fa de pont, mes, penso que tal veu 89 era com crit d'una persona irada. Jo prou guaitava a baix, i a tot arreu era fosc, i l'ull viu res no copsava, 79 i dic al mestre: c Ves de posar el peu a l'altre marge i la baixada acaba, car no entenc el que sento des d'ací, 15 ni res que guaito al meu esguard es clava.x cAltra resposta no et darév em va dir, eque la de fer-ho, car demanda honesta 18 amb fets i no amb paraules cal complir.. Al cap del pont baixem, amb passa llesta, que a la vuitena riba queda junt, 81 i allà se'ns féu la fossa manifesta. I, dins, vaig veure un paorós conjunt, i un bellugueig de serps de totes menes, 84 que pensant-hi la sang em perd el punt. Su per lo scoglio predemmo la vià, dall'altro cinghio e dismontiam lo muro, ch'era ronchioso, stretto e malagevole, chè, com' i' odo quinci e non intendo, es Ed erto piú assai che quel di pria. cosi git veggio e neente affiguror, 'é Parlando andava per non parer fievole, cAltra rispostan disse cnon ti rendo onde una voce usci dell'altro fosso, se non lo far, chè la dimanda onesta es 2 parole formar disconvenevole. si de' seguir con l'opera tacendo.x q8 Non so che disse, ancor che sovra 'l dosso — Noi discendemmo il ponte dalla testa fossi del arco già che varca quivi: dove s'aggiugne con l'ottava ripa, o ma chi parlava ad ire parea mosso. e poi mi fu la bolgia manifesta, 81 lo era volto in giú, ma li occhi vivi e vidivi entro terribile stipa non poteano ire al fondo per lo scuro, di serpenti, e di si diversa mena ga Per ch' io: cMaestro, fa che tu arrivi che la memoria il sangue ancor mi scipa. ga