LS C SU JV

daAA aiatatatatal aca cii TL

d pd d h

a eai aendat M

RM B9 a lIA P Caa IEA

Èl
:

 

282

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

15

18

24

27

36

veggendo il mondo aver cangiata faccia
in poco d'ora, e prende suo vincastro,
15 € fuor le pecorelle a pascer caccia.

Cosi mi fece sbigottir lo mastro
quand' io li vidi si turbar la fronte,
43 € COSi tosto al mal giunse lo 'mpiastro,

chè, come noi venimmo al guasto ponte,
lo duca a me si volse con quel piglio

quan veu que el món canvia de figura
en un no res, i agafa el seu bastó,
treu el ramat i el porta a la pastura.

Així el meu mestre, que em donà tristor
contemplant-li la cara tan mudada,
aviat el pegat posà al dolor,

perquè arribant a la rompuda arcada,
em girà el rostre amb aquell dolç posat
que li vaig veure al peu de la collada.

Va obrir-me els braços, i havent ja pensat
quin camí prendre, i esguardant la runa,
de sobte va agafar-me d'un braçat ,

i com el qui tot fent se'n pensa una
i procura no estar desprevingut,
un cop dalt, temptejava cadascuna

de les pedres, per por d'un peu perdut,
i em deia: dAra ben fort aquesta arrapa,
però prova primer si té virtut2.

No era camí per a qui anés amb capa,
que a penes si ell, lleuger, i si jo, assistit,
podíem remuntar de clapa en clapa.

I sort que era aquest marge més petit
que el d'abans, i més curta la pujada,
si no, jo ja m'hi veia defallit.

E come quei ch'adopera ed estima,
che sempre par che 'nnanzi si proveggia,
cosi, levando me su ver la cima 1

d'un ronchione, avvisava un'altra scheggia
dicendo: eSovra quella poi t'aggrappa,
ma tenta pria s'è tal ch'ella ti reggia2. 30

Non era via da vestito di cappa,
chè noi a pena, ei lieve € io sospinto,

s1 dolce ch' io vidi prima a piè del monte.

Le braccia aperse, dopo alcun consiglio
eletto seco riguardando prima
ss ben la ruina, e diedemi di piglio.

portavam su montar di chiappa in chiappa, s3

e se non fosse che da quel precinto
piú che dall'altro era la costa corta,
non so di lui, ma io sarei ben vinto. 96