INFERN. CANT XXIII 279:

 

írares egaudidorsaè Eren frares i cavallers de l'ordre religiosa i ca-
valleresca de Maria Verge Gloriosa, instituida a Bolonya l'any 1261
i reconeguda pel papa Urbà IV, a fi i efecte de protegir vídues,
pupils, febles i desemparats, i procurar la pau i la concòrdia entre
els desavinguts.

A aquesta ordre pertanyen els dos infeliços. L'un és Catalano,
de la família gúelfa dels Malavolti, de Bolonya. Nat l'any r2ro,
el 1243 fou podestà de Milà, el 1250 ho fou a Parma, el 1260, a
Piacenza. Fou en 1265 cap del govern de Bolonya, i l'any segient
ho fou del de Florència. Morí en el convent dels frares gaudidors
a Ronzano, prop de Bolonya, l'any 1285.

L'altre, Loderingo, de la família gibellina dels Andalò de Bo-
lonya, fou també podestà en algunes ciutats de l'Emilia, era de la
mateixa edat de Catalano, i també morí com ell, pocs anys després,
al convent de Ronzano.

El poble deia, a aquesta mena de frares, godenti, egaudidorso,
perquè, més que de llur alta missió espiritual, es preocupaven
d'aconseguir càrrecs i benifets, i de passar-se-la bé.

Tots dos, Catalano i Loderingo, ocuparen el càrrec de podestà
de Florència, i a això fa referència el condemnat quan diu: "des-
presa — fou la ciutat, llavors que ens nomenà — pel càrrec, que un
de sol només aferra". Naturalment, el càrrec de podestà era per a
una sola persona, i en el cas d'ells es féu l'excepció, de la qual
veiem que el Villani diu: cAquests dos frares foren cridats pel poble
de Florència i instaHats en el palau comunal, creient-se que, per
l'honestedat de l'hàbit, governarien amb imparcialitat i s'atindrien
al bé públic, però, parcials i desavinguts en coses de govern, hipò-
critament s'avingueren per al guany propi.

Quan Catalano diu: "Del que fórem, Gardingo en pot parlar ",
fa referència al barri de Gardingo, veí del Palazzo Vecchio, a Flo-
rència, on estaven situades les cases dels Uberti, les quals cases,
ells, Catalano i Loderingo, corromputs pels guelfs, varen fer cre-
mar i destruir.

El Dant, després de saber dades precises dels dos suats i misera-
bles portadors de les capes de plom, vol dir-los uns móts, no se sap
bé si de condolença o d'imprecació, perquè la paraula se li talla
davant d'un home crucificat a terra, no amb tres claus, sinó amb

 

Drd rrT Rra ada tarar tt il dTaTa gia cc te iET ET ER Tt M St idr ESg Ti aeatSItT S CITIT RST IT ETT T ra LadT Ir ita citS TaaT t Ieii ST ma tatrtigiiri Sa aLa Lerada cti ire tn megs iarar esr TtT t ia dssiaea na da aaa