L
3
3

S

$

è

b

È

5

E3

RTT

Daa etaans dara d) iad as bé bd

9d ad ada

ticmt

 

278 LA DIVINA COMÈDIA

 

Ara m'interessa rectificar i aportar totes les raons de Vandelli :
€ Cbe in Clugnà: que és usada pels monjos benedictins cluniacenses,
això és, de Cluny en la Borgonya, els quals, per desig de fastuo-
sitat, es complagueren amb vestits amples i vistosos. Sant Bernat,
a un seu nebot, que essent ja frare del Cistell, havia entrat en el
convent de Cluny, escrivia d'una manera irònica: 'Si pelliciae lenes
et callidae, si panmi subtiles el pretiosi, si longae manicae et amplum
caputium sanctum faciunt, quid moror et ego quod te non sequor "
I la tendència dels cluniacenses a vestits ben folgats, és testimo-
niada, també, a principis del segle xiy (fBullettino della Società
Dantesca lItaliana', segona sèrie, XI, 239 i seg.). Altres, i fins la
majoria, van llegir Cologna, que seria la Colònia del Rin (solament
pocs van entendre la Cologna del Veneto). Però Cologna té tot
Paire d'ésser una substitució de Clugni, per la major notorietat de
la ciutat renana enfront de la de Borgonyax. (D. C. Text crític de
la S. D. l. revisat, amb el comentari Scartazzinià, refet per Giu-
seppe Vandelli. Hoepli. Milà, 1938).

Després d'aquesta comparació amb les capes dels frares de Cluny,
el Dant diu que les que duien els hipòcrites eren tan pesants, que
ceren de palla les de Fredericn. És a dir, les de Frederic no pesa-
ven gens al costat de les que duien els hipòcrites. Aquesta curiosa
allusió mereix d'ésser explicada. Tots els vells comentaristes estan
d'acord a afirmar que el Dant es refereix al suplici que l'emperador
Frederic ll imposava als reus de lesa majestat, i que consistia a ficar
el condemnat dins d'una mena de vestit de plom que el cobria de
cap a peus i a dipositar-lo dins d'una caldera, amb foc a sota, perquè
es fongués el plom al mateix temps que el pobre desgraciat es
rostia. Sembla, però, que això no és altra cosa que una calúmnia,
inventada pels enemics de l'Emperador, creguda en temps del Dant,
actualment no té valor històric.

Entre els tristos hipòcrites, de les capes fatigants, n'hi ha dos
que demanen als poetes que s'aturin. Un d'ells pregunta al Dant
qui és. El Dant contesta, i aleshores el condemnat diu: " Tos dos
fórem de terra bolonyesa — i frares gaudidors, jo Català — em dic,
i Loderingo aquest, despresa — fou la ciutat, llavors que ens no-
menà — pel càrrec, que un de sol només aferra, — del que fórem,
Gardingo en pot parlar". Ara bé, en primer lloc 4qui eren els