INFERN. CANT XXZIII 277

dimonis, aquests, àra, vindran a empaitar-los, i el mateix pensament
fa Virgili, el qual, agafant el Dant d'una braçada, comença a rodo-
lar pel pendent fins arribar a la fossa sisena i escapar-se de l'enves-
tida dels dimonis irats. En aquesta fossa, troben uns personatges
que caminen amb molta fatiga, coberts d'unes grans capes amb
caputxa que són de plom massís i estan pintades d'or, i de talla
semblant a les dels frares de Cluny. Són els hipòcrites. En la meva
primera traducció d'aquest cant publicat a dLa Veu de Catalunya2
havia seguit el text que en lloc de in Clugnè per li monaci fassi, deia
in Cologna per li monaci fassi. Aquesta versió de Colònia era la més
admesa, i jo, en el comentari publicat després a dLa Veuo, deia:

cLa comparació que fa el Dant de les capes dels hipòcrites amb
les dels frares de Colònia, dóna lloc a diverses interpretacions per
part dels comentaristes. En primer lloc, tots els antics creuen que
es refereix a la Colònia germànica, l'actual Ròln. Entre els mo-
derns, algú creu que sigui la Cologna, en ia regió del Veronès, i
fins hi ha qui creu que es tracta de l'abadia francesa de Cluny.
L'Anònim Selecte dóna aquesta explicació: 'A Colònia hi hagué
una abadia de frares molt rics i nobles que mostraren tanta supèrbia,
que llur abat, amb una bona companyia de monjos, anà a Roma i
demanà al Papa que els deixés portar la capa d'escarlata i la caputxa
d'or. I el Consistori dels cardenals, amb el Papa, indignats d'aquesta
gosadia, els varen manar que duguessin els hàbits curts del més vil
i més ordinari burell, amb unes caputxes que els tapessin ben bé el
cap. l així fou complert com a càstig per llur hipocresia". I el ma-
teix expliquen altres comentaristes antics. En canvi, l'Oftimo Com-
mento creu que el Dant fa referència als hàbits dels monjos de
Colònia, que per modèstia i honestedat eren llarguíssims, amb unes
enormes caputxes que no els deixaven veure la cara).

Al cap de cinc anys, quan m'he posat a revisar la meva traduc-
ció d'acord amb el material més modern i més autoritzat, em trobo
que en l'edició de la DiviNA COMÈpIA de la Societat Dantesca Italiana,
de l'any 1938, amb el comentari de Vandelli, la Cologna, hi era
substituida pel Clugnè, i Vandelli, en la seva nota, defensa la subs-
titució d'una manera que em sembla justíssima. En el meu primer
comentari, jo aportava l'autoritat dels antics exegetes i donava la
versió Clugni com la menys admissible.

CRa aa la EE EI ETa ta a ii S ai Taa ta dRTA 143901 9R0S S a ME RI O E MIT S IE RE I i LST CI I STE IE DESE Or aa E EE LL OS ISTISS I IOII L TOSPEOIO ORCT S L E LEL PISTSTSSESI LS 1RUA