cl
S
3
3
3
L

hees

SE S

D aaaar mseteTa/ asefel tiaé

x

 

276 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT XXIII

VIRGILI i el Dant, lliures de la companyia diabòlica, van avançant
camí. El nostre poeta pensa en el batibull dels dimonis dins
la pega bullent, i això li recorda aquella faula d'Isop en la qual es
tracta de la granota i del ratolí. En realitat, aquesta faula no és
d'Isop, però per tal passava en l'època del Dant. Es tracta d'una de
tantes antiquíssimes faules d'origen oriental, que en els llibres esco-
lars medievals s'anaven reproduint amb lleugeres variants. Es lle-
geix, aquesta faula, en la cVida d'Isopo del monjo Màxim Planudes,
que visqué a Constantinoble el segle xiv. Una de molt semblant,
cMus et Ranao, es troba en diversos reculls medievals.

El contingut de la faula és el seguent: Una vegada el ratolí
invità a sopar la granota, la granota, per correspondre, invità el
ratolí, i el dugué a la bassa d'aigua on ella vivia. El ratolí es resistia
a ficar-se a l'aigua, però la granota el va convèncer, i llavors li lligà
un fil a la pota i lligà l'altre cap del fil a la pota d'ella. La granota
saltà dins l'aigua, i féu seguir el ratolí, però aquest es resistia, mal-
dava per tornar-se'n fora, i la granota s'entossudia a nedar aigua
endins, en aquestes, estirant tots dos en sentit contrari, no aconse-
guien avançar, fins que vingué un esparver i es va menjar el ratolí
i la granota. El Dant fa un paraHel, en el seu pensament, entre la
granota i el dimoni Alajup i el ratolií i el dimoni Petjagebre, que
són els dos que es barallaven, i entre l'esparver i la pega bullent,
que són els càstigs imprevistos a què els condueix la baralla.

I diu el Dant que, si es mira el començament i la fi de la baralla
dels dimonis i de la lluita entre la granota i el ratolí, els dos fets
no seran menys semblants que els mots issa i mo, que aparentment
són dos mots diferents i que signifiquen una mateixa cosa. Perquè
mo i issa són dues expressions, una de la Romanya i l'altra de la
Lombardia, que equivalen a la paraula italiana adesso, que vol
dir cara).

Després d'aquests pensaments i aquestes comparacions, s'acut al
Dant que si ells han estat la causa de la situació desgraciada dels