INFERN. CANT XXIII 275

I ell respon: eMés a prop del que has pensat
sou d'un penyal que del gran cercle arrenca

135 i travessa les valls de feredat ,
sols que aquí no travessa i aquí es trenca,
mes, pujant per la runa dels cantons,
188 ella us pot fer de salvadora llenca.
Pensatiu el meu guia a tals raons
restà, i va dir: eMal ens dugué la brida,
141 aquell que punxa els empegats del fons t
cA Bolonya hem sentit tota la vidao
fa el frare, cque entre vicis i pecats
144 és el diable pare de mentida..
Aleshores, amb ulls malhumorats,
el meu guia va rompre a grans gambades ,
i segueixo, deixant els condemnats,
148 les passes d'ell, per mi tan estimades.
Rispuose adunque: cPiú che tu non speri Lo duca stette un poco a testa china,
s'appressa un sasso che dalla gran cerchia — poi disse: eMal contava la bisogna
135 Si MOVEe € varca tutt' i vallon feri, colui che i peccattor di qua uncina). E
salvo che'n questo è rotto e nol coperchia:. — E l frate: dlo udi' già dire a Bologna
montar potrete su per la ruina, del diavol vizi assai, tra' quali udi'

188 che giace in costa e nel fondo soperchia.x. — ch'elli è bugiardo, e padre di menzogna). i44

Apresso il duca a gran passi sen gi,
turbato un poco d' ira nel sembiante,
ond' io dalli 'ncarcati mi parti"

dietro alle. poste delle care piante, 148

ila is aaam iarra E a lRa Nta iada LrT caaa diaT S ra iia dilir a r ladT ta D a ada aa TT la ada ia igarrr aa d ia a aaa aara a

ciEad

ca

PeseaeIe)
EiEietsis :
cca

a

aa

S

U
:::I.ï
t:
B
d
t

SEa

EaSPeISTSTS
d iaiel