INFERN. CANT XXIII 271 I el guia meu em pren d'una braçada, com la mare que sent soroll, de nit, 39 i despertant-se veu la flamarada, ut i agafa el fill, i corre de seguit, tant, que d'ella mateixa no té cura, 49 i sols duu la camisa per vestit. I rost avall baixà, des de l'altura, d'esquena a terra, ràpid rossolant 45 pel codolar que l'altra fossa atura. E E d Mai per la sèquia va lleugera tant, vers el molí de terra, l'aigua clara 48 quan de les pales està menys distant, com el meu mestre pel pendís s'avara, estrenyent-me talment contra el seu cor 51 com si li fos un fill i no un confrare. l així que a baix hem arribat a port, ells ja apunten a dalt de la collada , 54 mes el mestre podia riure fort, car l'Alta Providència els té assignada la jerarquia del fossat cinquè, 57 i no poden eixir de llur clotada. A baix trobem que tot el lloc és ple de gent pintada que fa lent camí, 60 trista i amb cara com de perdre alè. Lo duca mio di subito mi prese, come ') maestro mio per quel vivagno, come la madre ch'al romore è desta portandosene me sovra 'l suo petto, s3s € vede presso a sè le fiamme accese, comé suo figlio, non come compagno.. — 4, che prendreilfiglio e fugge e non s'arresta, —A pena fuoro i piè suoi giunti al letto avendo piú di lui che di sè cura, del fondo giú, ch' e' furono in sul colle 43 tanto che solo una camicia vesta: sovresso noi, ma non li era sospetto, 54 e giú dal collo della ripa dura , chè l'alta provedenza che lor volle supin si diede alla pendente roccia, porre ministri della fossa quinta, 45 Che l un de' lati all'altra bolgia tura. poder di partirs' indi a tutti tolle. 57 Non corse mai si tosto acqua per doccia Là giú trovammo una gente dipinta a volger ruota di molin terragno, che giva intorno assai con lenti passi, 4s Quand'ella piú verso le pale approccia, piangendo e nel sembiante stanca e vinta. gg EEad S P D EEI S 3 Retuisiitets