4
E
3

260

 

LA DIVINA COMÈDIA

El pas dels deu dimonis ens governa.
Companyia feroçl Però, amb els sants

15 al temple, i amb els farts a la tavernal
Jo guaitava la pega sens descans,
per veure la bullida del cubell
18 i l'estofar-s'hi a dins dels estadants.
Com els dofins, fent senya de gairell,
mostren als mariners l'arc de l'esquena,
1 perquè enllesteixin a salvar el vaixell,
així talment, per aprimar la pena,
mostrava l'espinada un pecador
94 i l'amagava en menys que un pit alena.
I tal com la granota al brollador,
treient el cap, se sol posar a la vora,
97 i manté el gruix a dins de la frescor,
allí també treien el cap enfora,
mes, en sentir avançar Barba-rullat,
30 dins la pega es ficaren tots alhora.
Vaig veure, i el meu cor encara en bat,
quedar-se'n un, com de vegades passa
33 que una granota fuig i una ha restat ,
i Burxacans que li era a prop, i massa,
enforquillant-li el pegallós cabell,
36 com llúdriga el va treure de la bassa.
Noi andavam con li diece demoni: E come all'orlo dell'acqua d' un fosso
ahi fiera compagnial ma nella chiesa stanno i ranocchi pur col muso fori,
15 COi santi, ed in taverna co' ghiottoni. si che celano i piedi e l'altro grosso, 27
Pur alla pegola era la mia intesa, si stavan d'ogne parte i peccatori,
per veder della bolgia ogni contegno ma come s'appressava Barbariccia,
1s € della gente ch'entro v'era incesa. cosi si ritraèn sotto i bollori. 30
Come i dalfini, quando fanno segno l'vidi, e anco il cor me n'accapriccia,
a' marinar con l'arco della schiena, uno aspettar cosi, com'elli "ncontra
1 Che s'argomentin di campar lor legno, Ch' una rana rimane ed altra spiccia, 88
talor cosi, ad alleggiar la pena, e Graffiacan, che li era piú di contra,
mostrav'alcun de' peccatori il dosso, li arruncigliò le "mpegolate chiome

s4 € nascondea in men che non balena. e trassel su, che mi parve una lontra. 28

, $
a