z
i
x

258 LA DIVINA COMÈDIA

 

damunt la fossa dels baraters s'escau el 26 de març del 1300, cap a
les deu del matí.

Malacua aconsella un camí per a seguir endavant, i comana als
dimonis que els facin de guia, cosa que no fa gens de goig al Dant,
el qual ha sortit del seu amagatall ccom aquells soldats d'infanteria
que vaig veure sortir de Caprona. Caprona era un castell dels
pisans, pres pels florentins i els luquesos l'any 1269.

Al Dant no li fan cap mena de gràcia les ganyotes i el reganyar
i petar de dents dels dimonis, però Virgili el tranquilitza dient-li
que no va per a ells, sinó per als condemnats immergits dins la
pega bullent.

Malacua anomena uns quants companys seus, i aquí jo he tra-
duit els noms dels dimonis dantescos, cercant un equivalent català
que doni aquest aire grotesc de farsa que té l'original. Per exemple,
Cagnaggo és eGossàsn, Graffiacane és eBurxacanso, Rubicante és
(Roig-de-naso, etc. ,

Els dos poetes comencen el camí guiats pels dimonis, als quals
capitaneja Barba-rullat (Barbariccia), i aqui acaba el cant, amb un
vers d'una xocant brutalitat, que jo he traduit sense treure-li gens
d'aquest aire que té de monstruosa facècia de capitell gòtic.