INFERN. CANT XXI 257

 

que és la fórmula judicial d'atestats, mandats, sentències, etc.: dfa
est, lta testor, ita exequatur, etc.

En la cançó que els diables dediquen a l'ancià de Santa Zita, con-
tinuen les aHusions a la ciutat dels baraters: cAquí no es resa a la
Santa Façlo. Aquesta Santa Faç (Sacro Volto) és una famosa imatge
que es conserva en una capella closa de la catedral de Lucca. Con-
sisteix en un Crucifix de fusta negra, que es diu que fou portat de
Constantinoble cap al segle vm, quan moltes imatges, per salvar-les
de la persecució iconoclasta dels emperadors Isàurics, foren enviades.
a Occident. La llegenda de Lucca atribueix aquesta imatge a Nico-
demus, i el rostre, segons la llegenda, és obra de mà celestial, que
el tallà mentre Nicodemus s'havia adormit en santa contemplació.
El sarcasme irreverent, aplicat al magistrat, voldrà dir: No creguis
que treient el cap de la pega, i mostrant la teva faç, negra com la
del Sacro Volto, et tinguem de gastar contemplacions2.

Quan els diables diuen: cAquí no es neda com en el riu Ser-
chior, es refereixen al riu que passa prop de Lucca, en el qual els
luquesos es banyen a l'estiu.

El Dant s'ha ben esbravat amb els magistrats venals. Fora
d'aquesta gent, no es citen altres baraters.

Ara ve la lluita personal dels dos poetes amb la colla dels diables.
Virgili diu al Dant que s'amagui darrera una pedra, i que el deixi
fer i no s'espanti de res, perquè ell ja s'ha trobat altres vegades en
semblants conflictes. Els diables, en veure Virgili, el volen tractar
a cops de forca, però ell demana parlamentar, i li envien Malacua
(Malacoda). Virgili explica el perquè del viatge, i l'urc del dimoni
se'n va per terra juntament amb la seva forca. Els altres dimonis
volen ultratjar-lo, però Malacua els fa estar quiets, explica a Virgili
que el pont sisè està esfondrat, i diu aque ahir va fer mil dos-cents
seixanta-sis anys que el camí fou romput,. Malacua fa aHusió al
moment de la mort de Crist. El Crist, segons es creia a l'Edat Mit-
jana, morí l'any 34 de l'era vulgar, el dia 25 de març, cap a les tres
de la tarda. Al moment de la seva mort, equan la terra tremolà i
s'esberlaren les pedres (MT. XXVII, $ 1), s'esdevingué l'enrunament
de part de l'Infern. eDes d'aquell moment, observa Malacua, han
passat mil dos-cents seixanta-sis anys i un dia, menys'cinc bores.o
Podem induir, doncs, que el moment de la topada amb els diables

CEOR PP EEra o mr memmeensemerenen, R