256 LA DIVINA COMÈDIA
ungles en els turmells dels peus, tenint-lo subjectat de cames com
si fos un cap d'aviram.

Aquest diable, que encara no ha vist els dos viatgers, des del
marge de la fossa cinquena crida els seus companys, que estan
amagats sota el pont damunt del qual es troben els nostres poe-
tes. Els crits del diable fan un efecte de cosa incoherent: eMales-
grapesl Us duc un vell de Santa Zital Tireu-lo al fonst Encara
us en duré mésl Aquella terra n'està plenal Tothom hi és barater,
llevat Bontur, i allí on diu n0o, amb diners hi posen ita Fets
aquests crits, engega el venerable ancià dins del pou de pega bullent,
i el desgraciat, en surar, després de la capbussada, sent més de cent
forques diabòliques que li punxen l'esquena, el carpó i les anques,
i l'obliguen a immergir-se, ede la mateixa manera que els ajudants
del cuiner enfonsen amb la forquilla, caldera endins, el tall de carn
que sura sobre el brou,.

De més a més, el treball dels punxaesquenes va acompanyat
amb aquests mots de sarcasme: 4Aquí no es resa a la Santa Faç l
Aquí no es neda com en el riu Serchiol Si no vols que et clavem
la forca, no treguis el carpó de la pega to

Ara bé, iquè significa tota aquesta gòtica facècia de dimonis P
Aquí, l'implacable acusador que és Dant Alighieri, se les emprèn
amb els magistrats de la ciutat de Lucca, que tenien fama de bara-
ters. Aquest vell de Santa Zita, que el diable duu a coll-i-be, és un
dels deu magistrats suprems de Lucca. Santa Zita era veneradíssima
pels luquesos. Va néixer a Pontremoli el 1218, morí a Lucca
el 1272. Va servir com a criada de la família Fatinelli, i aquesta casa
iHustre en conservava el cos incorrupte a la capella gentilícia que
posseí a l'església de San Frediano. Quan el diable diu: cAquella
terra és plena de baratersx, es refereix a Lucca, i quan fa l'excepció
de Bontur, ho fa sarcàsticament, perquè Bontur, Bonturo Dati, cap
del partit popular de Lucca, fou el més gran i el pitjor entre els
baraters de la seva època. De Bontur diu lacopo Dante que, essent
riquíssim comerciant, es dedicà a la política per fer més diners. 4 Fuit
arcbibaratarius, qui sagaciter ducebat, et versabat illud commune totum,
et dabat officia quibus volebat, similiter excludebat quos volebat)..

Quan el diable diu d'aquests baraters de la justícia que callí on
diu no, amb diners hi posen itav, empra el mot ita equivalent a esi9,