INFERN. CANT XXI 255

——d é t a 2

I ell que em contesta: eNo t'espantis gens,
i deixa'ls reganyar, que això els esbrava
135 contra els colgats en els peguers bullents.

la mà esquerra la tropa caminava,
i varen fer un llengot, com un insult
O com senyal de marxa, a qui els menava,

139 i ell tocà la trompeta amb el seu cul.

Ed elli a me: dNon vo' che tu paventi: Per l'argine sinistro voita dienno:
lasciali digrignar pur a lor senno, ma prima avea ciascun la lingua stretta
185 Ch'e'" fanno ciò per li lessi dolentiv. coi denti verso lor duca per cenno:

ed elli avea del cul fatto trombetta. 189

COMENTARI AL CANT XXI

NEM seguint per sobre els ponts i caminant penosament damunt
les pedres dels esculls, per contemplar amb calma els diferents
pecadors i els diferents martiris que es produeixen en cada una
d'aquestes deu fosses concèntriques que volten el pou de Lucifer, i
en les quals s'acoblen les ombres d'aquells que pecaren sota el signe
del frau o de l'engany. Ara hem arribat damunt la fossa cinquena.
Els dos poetes es troben en la part més alta del pont, i el Dant es
meravella de veure tan obscura aquesta fossa. Tota ella està plena
d'una brutíssima i negríssima pega bullent que recorda al poeta
aquella pega que, a la drassana de Venècia, els naviliers i els homes
de mar utilitzen per a reparar llurs vaixells, aprofitant els tempeste-
jats dies de l'hivern, quan la navegació no és possible.

De moment, dins la pega que bull, no es distingeix altra cosa
que les bombolles inflant-se i rebentant-se. El Dant, confiat, s'en-
treté contemplant el sòrdid espectacle, quan Virgili l'estira de la
màniga, i ell s'arrapa contra el seu guia amb un pànic que es fa
encara més viu en veure arribar pel mateix escull, i en direcció al
pont on es troben els dos poetes, un diablàs negre, amb ales i
banyes i urpes importants, el qual porta a coll-i-be un venerable
ancià, i perquè no li balli damunt l'esquena cantelluda, li clava les

P HEE

b

u
t
d