INFERN. CANT XX 247

 

era de Forlí, fou astròleg cèlebre i molt amic del comte Guido da
Montefeltro. Vivia cap a la fi del segle xm i escriví dDecem trac-
tatus astronomiae. Asdente era un sabater de Parma que va deixar
la pega i les mitges soles per dedicar-se a la bruixeria. De les atris-
tes fetilleresv, no n'anomena cap.

Al final d'aquest cant ens trobem amb una curiosa mostra d'as-
tronomia de l'època. Diu el poeta: cAnem, que ja toca el límit
dels dos hemisferis, ran de l'ona, sota Sevilla, Caín i les espinesx,
jo he traduit: eCaín i el seu forcat (d'espines)o. En el temps del
Dant, la gent del poble deia que les taques de la lluna eren Caín que
aixeca enlaire un forcat d'espines, per tant, el que toca el límit dels
dos hemisferis, no és altra cosa que la lluna. Aquests dos hemis-
feris són: l'hemisferi terrestre, que té per extrems l'estret de Gi-
braltar i el Ganges, i per centre Jerusalem, i l'hemisferi líquid, que
té per extrems els mateixos punts citats, i per centre el Purgatori

SAA H

et:

S ats

ER
cil

DrbeTs