O ORT eiearetetaieisSs

L MSEIS BERA Sede jaa Saa Majesasadast

SE S ar Gr

datatai aL atSe).

OR I

sevege

   
   

246 LA DIVINA COMÈDIA

 

senyoria anà a parar a les mans de Pinamonte tot sol. Pinamonte
de' Bonacolsi disminuí molt la ciutat, tant, que mai més no tornà
a ésser el que era).

Després d'aquesta descripció geogràfica i d'aquesta història de
Màntua, que agafen la part més important del cant, encara Virgili
mostra més endevinaires. Eurípil es passeja cescampant la barba per
les brunes espatlles,. Fou arúspex a Grècia " quan la falta — de
mascles féu sentir la morta pau", es refereix, el poeta, a l'expedició
contra Troia.

Eurípil, i Calcant — aquest tamb\é era àugur —, quan Agamèm-
non reuní tots els exèrcits grecs a Àulida, ciutat de la Beòcia, con-
sultaren amb els déus quin era el moment propici per a engegar
l'expedició, i ells foren els qui varen decidir quan s'havien de rompre
les cordes que lligaven les naus al port.

Després de mostrar-nos els endevinaires antics, el poeta ens
ensenya algun màgic de la seva època condemnat al mateix turment.
Aquell altre que als flancs hi té tan poc, — Miquel Scot va ser,
que verament — dels màgics fraus sabia tot el joc ". Miquel Scot
fou escocès de nacionalitat, home doctíssim i de gran enginy,
actuà de metge i d'astròleg de l'emperador Frederic II. Morí cap a
l'any 1290. Va escriure un comentari sobre Aristòtil, i altres llibres
de filosofia, d'astrologia i d'alquímia.

Els comentaristes antics del Dant conten coses curioses de Scot:,
per exemple, l'Anònim Selecte diu que va ensenyar als escocesos a
portar calces blanques i gonelles amb les mànigues cosides. lacopo
della Lana diu que, essent Scot a Bolonya, entre cavallers, i menjant
un dia els uns a casa dels altres, quan tocava convidar a Scot, no
feia encendre la cuina, sinó que tenia uns esperits a les seves ordres
que li portaven la sopa de la cuina del rei de França, el rostit de la
del rei d'Anglaterra, els entreteniments de la del rei de Sicília, el pa
d'un lloc, el vi d'un altre, i els confits i la fruita d'on li semblava
bé, i que després de l'àpat tenia l'aplom d'explicar als invitats: cDe
tal plat hem estat hostes del rei d'Anglaterra, de tal altre del rei de
França, etc.).

Encara modernament a Escòcia s'expliquen rondalles i anècdotes
d'aquest bruixot famós.

Després de Scot, apareixen Guido Bonatti i Asdente. Bonatti