INFERN. CANT XX 245

llac, els quals formen un riu. Diu el Dant que Peschiera és un lloc
"da fronteggiar Bresciani e Bergamascbi", el fronteggiar, aquí, vol
dir fer front o fer cara pel combat. Peschiera era dels senyors Della
Scala, i contra ells lluitaven junts — es'abraonavenx, en la meva
traducció — els brescians i els bergamascs.

El Daut ens diu aleshores que les aigúes del Benaco, en formar
un riu, s'anomenaven Mencio. És, aquesta, la forma arcaica de
Mincio. Aquest riu, amb el nom de Sarca o Mincio superior, baixa
de les muntanyes de Tonale, entra en el llac de Garda, i surt efec-
tivament per Peschiera, prop de Rivalta es dilata pantanosament
—com el Dant explica una tercina més avall —, cenyeix la ciutat de
Màntua i cau en el Po, prop de Governolo, després de seixanta-cinc
quilòmetres de curs.

El Dant ens diu que és en aquest lloc de Rivalta on s'aturà la
màgica Manto, i que en el centre del pantà va veure unes terres,
que li semblaten fèrtils, completament deshabitades. Allí s'establí
Manto, i es dedicà a les seves arts de màgia, el Dant diu con suoi
servi, camb els seus serventsa. Ara bé, aquesta noia fugia tota
sola, i s'establí lluny de etot consorci humàx, aleshores, aquests
servents no podien ésser homes, i el Dant sens dubte es deu referir
a Uns esperits evocats i sotmesos a la voluntat de Manto gràcies a
les seves arts màgiques. Morta Manto, els homes escampats per
allà a la vora, en aquelles maresmes, acudiren al lloc on havia
viscut la bruixa, i damunt dels seus ossos fundaren una ciutat, que
anomenaren Màntua en honor d'ella. I Virgili es fa molt fort expli-
cant aquest origen, i diu al Dant que desmenteixi i combati el qui
vulgui explicar-ne un altre. Virgili afirma que Màntua era molt
més poblada que en el temps del seu diàleg amb el Dant (1300).
Diu Virgili: cabans que Pinamonte aprofités de Casalodi la benei-
teriav, literalment, cabans que la beneiteria (o estupidesa) de Casa-
lodi rebés engany de Pinamonte,. El fet que aludeix aquí Virgili
el trobem explicat per l'Anònim Selecte: dEl comte de Casalodi
(senyor guelf de Màntua foragitat l'any 1269 per Pinamonte de'
Bonacolsi), creient que a Màntua no estava prou segur, o per domi-
nar els seus veins, o per venjar-se, s'alià amb un baró del país que
es deia Pinamonte, i van expulsar i matar molts ciutadans (de Màn-
tua). Després Pinamonte el va treure a ell amb molts d'altres, i la

Ea a IT

fááiíz.'u“í:lá::i.""

EU NH

EE BE

Era a

ER EE Irss

:í:'
-
i.

D RESIS atIeSs